Quanta paperassa és un terme que diu el meu amic Miquel, valencià del barri d'Aiora, barri que rep el nom gràcies a un palauet i un Jardí (i realment són magnífics ambdós)... i ho sé del cert perquè m'hi vaig passejar els dies 12 i 13 de setembre; després de la Diada al principat necessitava un canvi d'aires, sortir de casa i respirar!
Vaig agafar el primer tren que vaig veure i anava a Tarragona, un cop allà, vaig fer la visita a la Imperial Tarraco (abans de celebrar Santa Tecla) una volta que durà un parell d'hores. Des de l'estació cap a la Rambla i d'allà a veure si l'amfiteatre encara era al mateix lloc...
Dues voltes estranyes per la zona, un "Alpino" dins del meu païdor... i de nou cap a l'estació.
Baixava el tren cap a València i a l'alçada de Tortosa el telefonava avisant-lo del seu infortuni.
En arribar a València, masses ingents de ciment cobrien les zones costaneres, i per contra camps i camps plens d'arbres fruiters (suposadament tarongers i mandariners), camps fèrtils (per contraposició dels "Camps" polítics: desèrtics), terra esponjosa, llaurada, treballada; terra argilosa i suau què de tant amorosa et permetia llaurar-la amb la vista. "Llauraors en la distància..."
A l'entrada a la ciutat del Túria, veia obrers de la construcció netejant-se totalment conills. I vaig arribar a l'estació modernista de València (on ja m'esperava el company de malifetes).
Baixada del tren amb parsimònia, observant l'estació central que tant em recorda a la que nosaltres anomenem "de França"... I deixant passar a totes les estrangeres amb faldilla curta que volien anar més de pressa que no pas jo... (i de mentres, jo contemplava l'art de l'estació).
Ràpida sortida cap a una botiga que té un triangle verd com a distintiu, on havíem de comprar menjar i un vestit de bany, muntarem un espectacle còmic a la botiga i com a espectadora de luxe: la caixera; i cap al barri del Carme a prendre una orxata granissada i un parell de fartons...
Deixàrem passar la pluja fina que havia vingut a avisar-nos i prenguérem ràpidament camí cap a l'autobús; i d'allà cap a Aiora.
El barri popular i boniquet replet de casetes baixes (i d'altres que destrossaven la vista i enviaves malediccions a l'arquitecte per la seva manca de gust).
Deixàrem els paquets i cap a sopar al barri de Poblats marítims, naturalment peix: aladroc fregit, musclos al vapor, i una petita discussió: "se vos nota que sou catalans"; el company va fer un bot i li digué: "perdone però jo sóc de barri, d'ací d'Aiora!"
A dormir d'hora tot i que em vaig quedar amb ganes d'apropar-me al Carme, però estava massa cansat, i no em conec els topants de la ciutat.
A l'endemà excursió per trobar esmorzar, ja que tots els forns habituals eren tancats; passejada i platjeta a mig matí i paella per dinar . I tot això altre cop al barri de Poblats Marítims; com també la paella (sinó hagués estat amb garrofó i a la Malvarosa, ja no seria paella valenciana!)
Havent dinat cap a casa a recollir els paquets i de cap a agafar el tren; en aquells moments encara era responsable de la feina...
Vaig agafar el primer tren que vaig veure i anava a Tarragona, un cop allà, vaig fer la visita a la Imperial Tarraco (abans de celebrar Santa Tecla) una volta que durà un parell d'hores. Des de l'estació cap a la Rambla i d'allà a veure si l'amfiteatre encara era al mateix lloc...
Dues voltes estranyes per la zona, un "Alpino" dins del meu païdor... i de nou cap a l'estació.
Baixava el tren cap a València i a l'alçada de Tortosa el telefonava avisant-lo del seu infortuni.
En arribar a València, masses ingents de ciment cobrien les zones costaneres, i per contra camps i camps plens d'arbres fruiters (suposadament tarongers i mandariners), camps fèrtils (per contraposició dels "Camps" polítics: desèrtics), terra esponjosa, llaurada, treballada; terra argilosa i suau què de tant amorosa et permetia llaurar-la amb la vista. "Llauraors en la distància..."
A l'entrada a la ciutat del Túria, veia obrers de la construcció netejant-se totalment conills. I vaig arribar a l'estació modernista de València (on ja m'esperava el company de malifetes).
Baixada del tren amb parsimònia, observant l'estació central que tant em recorda a la que nosaltres anomenem "de França"... I deixant passar a totes les estrangeres amb faldilla curta que volien anar més de pressa que no pas jo... (i de mentres, jo contemplava l'art de l'estació).
Ràpida sortida cap a una botiga que té un triangle verd com a distintiu, on havíem de comprar menjar i un vestit de bany, muntarem un espectacle còmic a la botiga i com a espectadora de luxe: la caixera; i cap al barri del Carme a prendre una orxata granissada i un parell de fartons...
Deixàrem passar la pluja fina que havia vingut a avisar-nos i prenguérem ràpidament camí cap a l'autobús; i d'allà cap a Aiora.
El barri popular i boniquet replet de casetes baixes (i d'altres que destrossaven la vista i enviaves malediccions a l'arquitecte per la seva manca de gust).
Deixàrem els paquets i cap a sopar al barri de Poblats marítims, naturalment peix: aladroc fregit, musclos al vapor, i una petita discussió: "se vos nota que sou catalans"; el company va fer un bot i li digué: "perdone però jo sóc de barri, d'ací d'Aiora!"
A dormir d'hora tot i que em vaig quedar amb ganes d'apropar-me al Carme, però estava massa cansat, i no em conec els topants de la ciutat.
A l'endemà excursió per trobar esmorzar, ja que tots els forns habituals eren tancats; passejada i platjeta a mig matí i paella per dinar . I tot això altre cop al barri de Poblats Marítims; com també la paella (sinó hagués estat amb garrofó i a la Malvarosa, ja no seria paella valenciana!)
Havent dinat cap a casa a recollir els paquets i de cap a agafar el tren; en aquells moments encara era responsable de la feina...
http://ca.wikipedia.org/wiki/Palauet_d%27Aiora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada