com enganxi l'Abdelkrim aquest!
Al meu amic Otger ja el tinc conegut; ja sé que era habitual del Tirsa fins que un "imbècil" va decidir casar-se... i tothom ho sap home casat ruc espatllat. Aquest subjecte ha decidit consagrar la seva vida no al matrimoni, sinó al seu alcoholisme i al seu patetisme perdent tot l'encant...
En pobre Tirbio, ha d'aguantar cada subjecte que em fa patir..., relativament, ja que també s'ha guanyat que aquests individus histriònics i de vegades un xic patètics li omplin el negoci.
De la mateixa manera que jo permetia que algun fumador de haixix circulés per la porta del negoci...
Realment em fa gràcia quan algú diu que ningú beu Sangre de Toro... tenint en compte que era una relíquia que circulava per casa i ningú no en feia cas més que la pols que aguantava l'ampolla (ara ha quedat una marca del lloc que ocupava!)...
Cal tenir present a més a més que a les cinc del matí: Luz de Gas ja està tancat, els especímens amb qui anava no els haguessin deixat entrar, no anàvem pas bufats, però de ben segur que a Luz de Gas no ens emborratxaríem pas...
L'única vegada que vaig anar a Luz de Gas, va ser força curiosa, hi havia el xicot d'una amiga meva (ella una malaguenya totalment enamorada, no sabia que no podia passar per les portes pels apèndix que portava al cap...) qui donava un concert fet a base de bocins i de versions, prou entretingut.
Allà també hi vaig descobrir un company de la facultat qui estudià criminologia fent de cambrer... I les Voll Damm a set o vuit €uros (sí, ja hi havia €uros!!!)... (per que m'atraquin me'n vaig de pet a Ciutat Vella... i pensar que prefereixo una absenta al Marsella que una Voll a Luz de Gas).
En acabar-se la música cap a casa volant, que en dos dies tenia examen de família...
Quins records d'aquell dia a LzdGz... encara en conservo un CD de versions de nadales!!!
Al meu amic Otger ja el tinc conegut; ja sé que era habitual del Tirsa fins que un "imbècil" va decidir casar-se... i tothom ho sap home casat ruc espatllat. Aquest subjecte ha decidit consagrar la seva vida no al matrimoni, sinó al seu alcoholisme i al seu patetisme perdent tot l'encant...
En pobre Tirbio, ha d'aguantar cada subjecte que em fa patir..., relativament, ja que també s'ha guanyat que aquests individus histriònics i de vegades un xic patètics li omplin el negoci.
De la mateixa manera que jo permetia que algun fumador de haixix circulés per la porta del negoci...
Realment em fa gràcia quan algú diu que ningú beu Sangre de Toro... tenint en compte que era una relíquia que circulava per casa i ningú no en feia cas més que la pols que aguantava l'ampolla (ara ha quedat una marca del lloc que ocupava!)...
Cal tenir present a més a més que a les cinc del matí: Luz de Gas ja està tancat, els especímens amb qui anava no els haguessin deixat entrar, no anàvem pas bufats, però de ben segur que a Luz de Gas no ens emborratxaríem pas...
L'única vegada que vaig anar a Luz de Gas, va ser força curiosa, hi havia el xicot d'una amiga meva (ella una malaguenya totalment enamorada, no sabia que no podia passar per les portes pels apèndix que portava al cap...) qui donava un concert fet a base de bocins i de versions, prou entretingut.
Allà també hi vaig descobrir un company de la facultat qui estudià criminologia fent de cambrer... I les Voll Damm a set o vuit €uros (sí, ja hi havia €uros!!!)... (per que m'atraquin me'n vaig de pet a Ciutat Vella... i pensar que prefereixo una absenta al Marsella que una Voll a Luz de Gas).
En acabar-se la música cap a casa volant, que en dos dies tenia examen de família...
Quins records d'aquell dia a LzdGz... encara en conservo un CD de versions de nadales!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada