En aquesta vida, sempre que hi ha una herència, apareixen els famolencs hereus a cobrar-se'n tot allò que podran. I no em preneu pel cantó que crema, em refereixo a la pròpia realitat, al fet que estem davant d'una manera il·lícita de carregar-se la democràcia.
A l'any 1975, un 20 de novembre, moria aquell qui havia tingut Espanya en un puny, dirigida amb mà de ferro a través de l'exèrcit, la guàrdia civil, els grisos i tots els seus correligionaris, amb les JONS i la formación del Espíritu Nacional i tota la "mandanga".
La mort del dictador, omplia d'esperances una societat assedegada de llibertat, famolenca de reprendre la vida real després de "40 años de paz, justicia social y prosperidad". Anys de creixement d'una espanya rural, que als 60 encara no estava mecanitzada (i ho sé del cert, perquè a casa pagesos de Lleida anaven a segar amb dalla, o falç i les feines del camp es feien amb Matxo (muls)). On després d'una guerra de tres anys i un raccionament de postguerra de tretze (que durà fins el 22 de maig de 1952) feien inevitable que hi hagués anys de prosperitat. Espanya creixia, amb l'arribada dels primers turistes i les primeres multinacionals que s'hi instal·laven. (un exemple fou la negativa de la FIAT, d'instal·lar-se lluny de la frontera). Era l'època "d'economia daurada" que contraposava les reserves que tenia l'Estat vers l'or robat pels rojos. En resum era fàcil créixer tot i el règim autàrquic instaurat.
Els seixantes políticament van originar una revolució burgesa, tintada d'esperit d'esquerres, la Revolució de 1968, sobretot a França però que estengué aquest esperit a d'altres països, i a Espanya s'aplicà en certa mesura amb la caiguda del règim. I fins a cert punt intentaren plasmar-ho a la constitució. En el seu article 1.1 diu: "Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna valors superiors al seu ordinament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític".
En aquest transcurs del temps, ha evolucionat la societat, ha evolucionat el pensament i ha evolucionat l'economia però malgrat tot han aprofitat el sistema per a evitar que hi hagi cap sobresalt.
El sistema ha permès que l'oligarquia política hagi blindat els seus sous i els seus càrrecs (la guineu guarda el galliner). Alhora que amb el diner públic veus que han fet autèntics disbarats (des de Terra Mítica, al Parc Warner, Passant per la Ciutat de les Arts i les Ciències (1208M€), Emarsa, TNC, o edifici del DHUB a la Plaça de les Glòries (100 milions de cost i (entre 8 i 12 de manteniment anual per un edifici nou). No vull saber si hi ha hagut comissions, no vull saber si han cobrat els polítics, no vull saber si les constructores van inflar-ne els pressupostos perquè arreu es lligaven els gossos amb llonganisses.
El que vull és austeritat i transparència, sense cap sobressalt, ni sobrecost, ni llençar els diners de tots i cadascun dels contribuents.
Perquè quan es parla d'unitat de mercat, d'unitat de contribució (perquè paguen les persones i no els territoris) també hauré de fer constar en acta que les obres públiques les paguem entre tots, independentment del lloc on el polític de torn ha decidit edificar una ciutat perquè ja que no podem triar, tots som contribuents d'autèntics disbarats. (Ciutat de la Cultura 300 Milions d'Euros, Auditori d'Oviedo 82 milions, o vies d'Alta Velocitat que no porten passatgers. Baixen el preu de l'AVE a Madrid... potser perquè el pont aeri tornava a recuperar viatgers?
Aplicaré la màxima que em va argumentar ahir la meva tieta... Qui se'n beneficia d'això?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada