dimecres, 17 d’octubre del 2012

Paraules al desert

La Maria del Mar Bonet ja fa molts anys cantava "Dóna'm sa ma amor" on deia: "el vent s'enduu ses paraules que me vares dir ahir..."
I veient les declaracions preelectorals (i alarmistes) que van abocant certs líders polítics sembla realment que és com una relació d'amor que ha finalitzat i on una part de la parella no hi està conforme.
Les declaracions dia si, dia també m'obliguen a mossegar-me la llengua (i picar-me els dits per no estar a cada moment davant del teclat recriminant la manca de seny polític que tenen alguns, per la seva facilitat per abocar declaracions incendiàries, i a cada incendi un grapat més de convençuts que el camí ja està pres i no és equívoc ni erroni).
Podria dissertar una mica sobre el fet del terme convèncer que ens deia el Catedràtic de Dret Romà Ricardo Panero Gutiérrez, del terme llatí cum vincere, vèncer plegats. Potser és això, és la victòria col·lectiva de tot el poble, potser.

Potser el camí que els queda a WERT, CAMACHO, AGUIRRE, MAR, PP Rubí, és començar una cursa de disbarats (a veure si algun dels que diuen fa prou por com per a mobilitzar al seu electorat o fins i tot a obtenir un canvi de tendència i frenar d'alguna manera aquesta bola de neu).

La paüra, es pot expressar de múltiples formes però mai des de la bogeria, als polítics (i avui els ha tocat als populars) se'ls escalfa la boca perquè d'idees poques. Diu el Quixot que de tant llegir llibres de cavalleria se li va assecar el cervell, el mateix els deu passar als polítics.

En comptes de pensar d'estendre ponts de diàleg i resoldre-ho, segueixen tancats en una idea la d'una Espanya, que diuen te 3000 anys d'existència fins i tot abans de la Romanització... (curiós).
Dissortadament veig que no hi ha solució, i és trist, perquè tot i que no és el meu cas, hi ha gent que te parents a la resta de l'estat i s'enemistaran, o fins i tot deixaran de parlar-se per raons polítiques. Per un problema que es podia haver resolt fa molt de temps.


Quan no hi ha cultura política passa això. Envien a reconduir el problema al que fou un dels instigadors contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en Javier Arenas Bocanegra.

De moment el hooliganisme polític usat els següents tags: pensions (no n'hi hauran), títols universitaris (no serviran), deportacions i repatriacions, sobirania de l'estat (un referèndum ha de ser votat per tots els espanyols).
I això que no ha començat la campanya electoral!