Petita sortida abans de cap d'any

Fou estrany que en acabar de visitar la família em trobés en Robert "Tito", però tot i ser una gran persona, no sóc massa fan de deixar-me portar.
Però aquell dia el vaig seguir, de primer a fer una cervesa, no tenia massa ganes d'arribar a casa d'hora...
Al bar on anàrem em vaig trobar un antic client del Bar, el "Manolo" que el recordo quan anava vestit de soldadet que feia el servei i jo estava al Bar. Jo tenia sis anys!

I en veure'l entrar per la porta gairebé em deixo emportar pels records! El vaig convidar a una copa del què prengués i ell féu el mateix (una Voll per a mi).
Era tard i la gana apretava (una truita d'espinacs abandonada féu les delícies d'un pobre comensal afamat i vuit € tingueren la culpa de fruir d'aquella muleta.

En acabat de cap al Buticlan (o com es digui ara). Visita ràpida de Matuzalem amb cola i Bacardí amb cola...
Una partida de futbolí i coneixences de quatre persones provinents de Suècia. Dels noms no me'n recordo però eren meravelloses. Una nit plena d'idiomes i de bon rotllo (anglès, francès, castellà, català... i naturalment suec entre ells). Em manquen les fotografies que ens van fer (espero rebre-les algun any en aquesta vida!)
Fou una vetllada força distreta, sense cap tipus d'embolic, malentès ni mal rotllo...- m'encanta que les vetllades siguin així!

Qui vit sans folie si sage n'est pas croit qu'il

Quelqu'un m'a dit "Qui vit sans folie n'est pas si sage qu'il croit"
Peut-être qu'il a raison, mais le commentaire concernant l'achat d'Endesa et ne pas voir qui a une connexion.
Je suis d'accord avec le concept de La Rochefoucauld ...
Mais la vie se passe tous les jours. Chaque jour, vous vous battez votre propre façon de faire les choses. Contre vos habitudes et vos mauvaises habitudes.

Et demain, comme chaque jour, le soleil se lève.

Ja dec estar caduc

Jo pensava (ja us ho dic que era una idea) que la televisió a banda de ser un mitjà de comunicació i d'expressió, era una distracció.
Recordo temps ençà que la televisió ha format part de la meva vida, des de les primeres emissions de TVC, on amb dificultats i orientant l'antena veia les sèries televisives comprades a la BBC com "El Dr. Who", "El Nan Roig", i dibuixos japonesos com "el Capità Harlock, el Dr Slump i Musculman... I un temps més enllà, les primeries del club Super3.
Els dissabtes "La Bola de Cristal". Un temps més tard van fer Cajon Desastre, Quants anys, i quins anys!
Recordo amb certa i curiosa estima "Els cavallers de Déu", i d'altres sèries molt més conegudes per tothom com són Fawlty Towers, L'escurço Negre, Si Ministre i la seva seqüela...

Programes com el 30 minuts, el 60 minuts, Documentos TV, La Noche Temática (per cert que en el govern Aznar van programar un documental sobre las FARC i a mitja emissió, el senyal es va interrompre, i tinc un bonic documental a mig gravar).
Ara he descobert a un subjecte (que per l'època te l'aspecte de ser un conservador d'extrema dreta, però que feia unes entrevistes delicioses, com és Joaquin Serrano Soler qui en el seu programa "A fondo" entrevistava a grans personalitats i que per sort meva han reposat a BTV)

Altres d'entreteniment, i recordo amb nostàlgia quan de molt menut (encara els pares vivien junts) aquell programa presentat per la Mayra Gómez Kemp, amb protagonistes com Bigote Arrocet, la Kim i hostesses que després han tirat endavant com la Sílvia Marsó...

Podria anar més endavant però potser són programes que em varen copsar. Com quan va coincidir amb la mort del mestre del suspens l'any 1980, o d'en John Wayne, i dels 10 anys de la mort de Chaplin...
Les meves nits han estat molts cops de cineclub: Jo Confesso, Gilda, Els 400 cops, Marnie la Lladre, Candilejas, La nit del caçador, La dona del quadre, Ser o no Ser; Un, dos, tres; Els raïms de la Ira, Miracle a Milà.
Enamoraments de la Rita Hayworth, Carole Lombard, Diana Rigg, Donna Reed, Tippy Hedren, Joan Fontaine (a Rebecca), Janet Leigh....
Films reeixits i no tant... Però que m'han permès de veure el món sense bellugar-me; entendre conflictes sense haver-los viscut i haver-me permès d'imaginar i viatjar (de la mateixa manera que ho fa qui llegeix un llibre).

Ara però veig un futur gens falaguer, filmets que no et duen a cap conclusió i que fins i tot els plantegen sota títols suculents com "Sin tetas no hay paraíso" o programets com "GH3458", "Fama, A Bailar!" i d'altres encara més lamentables. Creant de persones amb un talent per una cosa, el ball o la "supervivència" (sent molt generós); en persones que passen a formar part de l'Star System de les televisions espanyoles que elles mateixes retroalimenten.

Enguany són llençats a la fama, han guanyat el concurs i el dret a fer un disc... I què més? Hi ha res més? Si es una suposada cultura de l'esforç en els casos de concursos de cant i de ball...
Però ens calen tants ballarins, o caldrien més científics, polítics compromesos amb les idees i no amb els seus interessos particulars (i no els pallassos que tenim als parlaments), economistes, advocats. I lampistes, paletes, mecànics professionals; instal·ladors qualificats, I empenta!

O el que deia un adhesiu comprat a l'estanc de Prada de Conflent: "Sempre endavant, mai morirem!"

PS: potser m'ha afectat l'anunci de la DAMM; però... la rima no m'agrada!