Sáenz de Santamaría recuerda a Mas que es president gracias a la Constitución
Ha recordado que las comunidades autónomas tienen muchas competencias que, en muchas ocasiones, "afectan a la vida diaria de los españoles".
Sovint la memòria és traïdora, i no per mala fè, o per voluntat inequívoca de expressar coses diferents a les que realment un sent o veu, però de vegades ens provoca imprecisions.
D'altres vegades, algunes persones se n'aprofiten que la memòria que tenim és de curta durada, i on es va dir blanc, ara està sent convertit en un gris, o un color cru, perquè molt semblant al que escrivia George Orwell a 1984 (i parlo de memòria...) els actes del líder s'anaven modificant a mesura en què aquestes canviaven de manera que sempre tenien concordància.
Per tant si els fets dissonants, no tenen sentit, i ens quedem en l'anècdota o en la imprecisió ens aboca a ser simplement mesells i crèduls...
Així doncs i reprenent el fet del titular pres de "LaVanguardia", he volgut fer memòria i he hagut de recórrer a la restauració per part d'Adolfo Suárez, de la Generalitat.
La història és tossuda i els fets són els fets:
"En el transcurs de l’estiu del 1977 es van dur a terme diverses
negociacions entre Josep Tarradellas i els seus col·laboradors amb els
representants del govern. Entre els negociadors del govern, destacava
l’antic governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez Terán. Tot i el
bon desenvolupament de les converses, aquestes van restar aturades fins
al mes de setembre. Tan sols es van poder reprendre després que ‘un
milió de persones’ participessin a la manifestació de l’11 de Setembre
del 1977.
El 28 de setembre de 1977, Tarradellas i Sánchez Terán van arribar a
un acord per al restabliment de la Generalitat de Catalunya i la creació
d’un govern provisional d’unitat. El nomenament de Joan Carles I com a
monarca i de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat va
permetre el definitiu retorn d’aquest últim a la capital catalana el 23
d’octubre, on va ser rebut per unes tres-centes mil persones. Tanmateix,
el restabliment de la Generalitat tan sols equivalia al reconeixement
del govern català de la Segona República, perquè la institució catalana
no tenia competències pròpies i se sostenia bàsicament en la Diputació
de Barcelona, presidida pel mateix Tarradellas.
El 5 de desembre de 1977, el president de la Generalitat va crear un
govern d’unitat amb el conjunt de forces polítiques que havien
manifestat el seu suport a la creació d’un Estatut. Malgrat la manca de
competències i pressupost, Tarradellas va poder emetre algun decret, com
per exemple el de l’ensenyament obligatori de la llengua catalana en el
sistema d’educació. El 28 de gener de 1978 es va crear una comissió
mixta de traspassos del govern de la Generalitat per negociar amb el
govern espanyol, en què l’únic que es va aconseguir van ser certes
competències en els àmbits de l’agricultura i de l’urbanisme. Tot i la
unitat política mostrada fins al moment, les formacions polítiques van
començar a emprendre el projecte d’Estatut sense comptar amb el
president Tarradellas, que mirava d’allargar tot el possible l’etapa
provisional.
El 21 de juliol es va aprovar la Constitució al Congrés espanyol,
ratificada, sense cap mena d’entrebanc, amb el referèndum constitucional
del 6 de desembre de 1978."
Per tant, si fem memòria, la Generalitat tot i què la seva existència va quedar recollida dins de La Constitució Espanyola de 1978, es pot dir clarament que la seva existència emana de la voluntat tossuda d'uns ciutadans que van aconseguir la seva restitució abans de l'aprovació de la pròpia Carta Magna.
