En Karim Ali...
Com definir allò què és i qui és i quina relació tenim.
Potser comencem pel començament, ens vàrem conèixer un estiu d'ara farà dos anys, quan ell encara vivia al barri de la Torrassa, on havia viscut de menut i hi tenia un pis llogat.
En aquells moments era assidu d'una cocteleria prou coneguda i era mercenari a sou del web d'un conegut contertulià (sento dir-ho d'aquesta manera company), fins que l'home es casà i deixà de fer-li servei; més o menys com un bufó que quan el rei tenia un mal dia li feia tallar el cap, però mentre li havia cantat la canya d'una manera sorneguera.
A partir d'aquell moment la nostra relació va anar millorant i intensificant-se parlant de qualsevol tema recorrent, però el tema que més li agrada i que jo desconec més és el de les dones...
I realment ahir en parlàrem, de la meva amiga Nora, i em digué que estava obsessionat, jo ho vaig negar rotundament, però té raó; estic obsessionat però no pel fet de que ella sigui una adonis, sinó pel fet de no haver entès que pretenia alguna cosa més que no pas amistat des d'un bon començament (encara que només haguessin estat uns minuts de sexe dolent i inexpert; també m'aturava la por, la manca d'experiència i la interpretació literal del que jo entenc per amistat, m'estava bé passar estones amb ella, tot i que acabés més encès que una teia, perquè estava amb ella i per primera vegada tenia una dona tant aprop que podia sentir el seu bategar de cor).
I segons ell ara estic obsessionat; doncs sí una mica, perquè he desaprofitat jorns de companyia amb ella als jardins parlant i parlant, i perquè m'he sentit desitjat tot i això he acabat sol totes les nits, perquè he perdut el temps en converses en comptes d'intentar errar el tret. He tingut la mel a tocar i no l'he sabuda tastar...
He entès que totes les meves recances i les meves frustracions només existeixen dins de la meva ment, que en el fet del meu propi comportament puc ser simpàtic, correcte, cordial i alhora tenir prou encant com per agradar a una dona provocant-li certa atracció física (més enllà de la meva forma de bóta de vi)...
D'altra banda també em preocupa el que em digué que no hi ha cap dona que s'apropi a un home si no hi veu res a guanyar (aquesta frase la interpreto com d'una persona ressentida vers les dones; i no dic que no pugui tenir raó, però no n'he conegut cap prou intensament com per assentir-ho).
Gràcies per la teva comprensió company
Com definir allò què és i qui és i quina relació tenim.
Potser comencem pel començament, ens vàrem conèixer un estiu d'ara farà dos anys, quan ell encara vivia al barri de la Torrassa, on havia viscut de menut i hi tenia un pis llogat.
En aquells moments era assidu d'una cocteleria prou coneguda i era mercenari a sou del web d'un conegut contertulià (sento dir-ho d'aquesta manera company), fins que l'home es casà i deixà de fer-li servei; més o menys com un bufó que quan el rei tenia un mal dia li feia tallar el cap, però mentre li havia cantat la canya d'una manera sorneguera.
A partir d'aquell moment la nostra relació va anar millorant i intensificant-se parlant de qualsevol tema recorrent, però el tema que més li agrada i que jo desconec més és el de les dones...
I realment ahir en parlàrem, de la meva amiga Nora, i em digué que estava obsessionat, jo ho vaig negar rotundament, però té raó; estic obsessionat però no pel fet de que ella sigui una adonis, sinó pel fet de no haver entès que pretenia alguna cosa més que no pas amistat des d'un bon començament (encara que només haguessin estat uns minuts de sexe dolent i inexpert; també m'aturava la por, la manca d'experiència i la interpretació literal del que jo entenc per amistat, m'estava bé passar estones amb ella, tot i que acabés més encès que una teia, perquè estava amb ella i per primera vegada tenia una dona tant aprop que podia sentir el seu bategar de cor).
I segons ell ara estic obsessionat; doncs sí una mica, perquè he desaprofitat jorns de companyia amb ella als jardins parlant i parlant, i perquè m'he sentit desitjat tot i això he acabat sol totes les nits, perquè he perdut el temps en converses en comptes d'intentar errar el tret. He tingut la mel a tocar i no l'he sabuda tastar...
He entès que totes les meves recances i les meves frustracions només existeixen dins de la meva ment, que en el fet del meu propi comportament puc ser simpàtic, correcte, cordial i alhora tenir prou encant com per agradar a una dona provocant-li certa atracció física (més enllà de la meva forma de bóta de vi)...
D'altra banda també em preocupa el que em digué que no hi ha cap dona que s'apropi a un home si no hi veu res a guanyar (aquesta frase la interpreto com d'una persona ressentida vers les dones; i no dic que no pugui tenir raó, però no n'he conegut cap prou intensament com per assentir-ho).
Gràcies per la teva comprensió company
