Forjador, bon forjador

De les mans fermes i brunes
que del ferro en saps fer engrunes
amb la teva noble suor...

Així fa el cant del forjador del gran mestre de la lírica catalana Rafael Martínez Valls, nascut a Ontinyent, on en aquesta lletra i en la de la Legió d'Honor, publicats als anys 20 del segle passat (va ser expressament prohibit per Primo de Rivera), demostren que un home nascut a Ontinyent com el mestre Martínez Valls, pot sentir més la idea de País que un català de soca a arrel, va ser només un compositor, i pel contingut de la seva obra un republicà de debò.

Però realment te n'adones que tot i cantar les glòries dels Catalans lluitadors per la França a la guerra del 1914 i tenir present als Invàlids (al costat del Camp de Mart, a París) una petita bandera catalana dels batallons de voluntaris, només ens queda una cançó en record dels idealistes enganyats per la França.

Bella contrada de Normandia,
mon cor en veure't glateix més fort
tot voluntari lluny de sa terra
viu d'enyorances del seu amor.
D'altra bandera també gloriosa
amb entusiasme m'he fet soldat;
però no oblidis terra volguda
que a totes hores jo t'he estimat.
Al fons del cor desperta alegre,
com una aubada d'il·lusió
davant l'encís d'aquesta terra,
plena de llum i formosor...
En contemplar aital bellesa
el meu cor sento transformat
i en mi desperta amb fermesa
dolços records del temps passat.
Montserrat, muntanya santa,
ton record és ma alegria.
Pirineu, geganta serra
des d'ací sembles més gran.
Costa Brava llevantina
camp fecund de Tarragona
contemplant vostra bellesa
sempre us crec al meu davant.
Bells records de terra llunya,
vostra boniquesa vaig pel món cantant.
Montserrat, muntanya santa
quan serà que et reveuré.
Formosa terra catalana
què bell i grat és ton record
pensant en tu la meva vida
dins del meu cor, dins del meu cor
s'encén d'amor.

Esperem haver après de tot això i no caure altra vegada en errors.