I me n'adono que la vida depèn de paios com el que us he explicat anteriorment, un desconegut amb el penis encetat de tant passar per les dutxes de l'hotel, però que tot i la seva lletjor. Tenia un fet que jo no tinc (i potser no tindré mai, el meu fort és la timidesa i els racons silenciosos) mentre que aquest altre tenia la gosadia d'abraonar-se davant d'una noia (o dos alhora) perquè cercava carn fresca.
Ell era com un gos perdiguer a l'espera de que la presa ferida es deixi finalment, per dur-la davant del caçador (però ell ho feia tot caçava i menjava la peça).
Davant de la negativa: gosadia i insistència.
Jo davant una negativa (que no l'he obtingut perquè ho he vist amb els meus propis ulls), silenci, resignació i respecte.
Quan era més menut i veia una noia que em feia peça amb un altre xitxarel·lo, m'enervava i em preguntava què hi veia aquella lloca en aquell pòtol...
Ara la Larissa, la qual feia veure que m'anava al darrere, festeja amb un altre i jo en canvi sóc la mar de feliç, veig la vida amb un prisma d'alleujament (i de tristor perquè hauré d'esperar un xic més a conèixer el foc carnal; ara bé fins a cert punt ho prefereixo ja que no hagués pogut escapolir-me'n per manca de coneixements...)
Un mariner no té por de la mar, només respecte perquè coneix els límits d'ell mateix, de l'embarcació i de la mar... Jo en canvi només conec els meus límits.
Ell era com un gos perdiguer a l'espera de que la presa ferida es deixi finalment, per dur-la davant del caçador (però ell ho feia tot caçava i menjava la peça).
Davant de la negativa: gosadia i insistència.
Jo davant una negativa (que no l'he obtingut perquè ho he vist amb els meus propis ulls), silenci, resignació i respecte.
Quan era més menut i veia una noia que em feia peça amb un altre xitxarel·lo, m'enervava i em preguntava què hi veia aquella lloca en aquell pòtol...
Ara la Larissa, la qual feia veure que m'anava al darrere, festeja amb un altre i jo en canvi sóc la mar de feliç, veig la vida amb un prisma d'alleujament (i de tristor perquè hauré d'esperar un xic més a conèixer el foc carnal; ara bé fins a cert punt ho prefereixo ja que no hagués pogut escapolir-me'n per manca de coneixements...)
Un mariner no té por de la mar, només respecte perquè coneix els límits d'ell mateix, de l'embarcació i de la mar... Jo en canvi només conec els meus límits.
El costat bo de l'assumpte (dels cinquanta tres mil set-cents vuit costats possibles) és que tens més temps per dormir. Salut, mano.
ResponEliminaA vore si forges més idees, lladre.
ResponElimina