Fa temps que tenia ganes d'escriure aquest post, en començar a llegir un llibre regalat per reis sobre el Congrés Nacional Català, llegint i llegint me n'adono que hi ha moltes coses que en aquell moment estaven per damunt dels partits, eren una unitat en la independència i en la república.
Tenien els principis clars des dels d'Estat Català, ERC, USC, antics poumistes i membres del BOC, dels quals se n'excloien els membres del PSUC per excessivament dominants per les influències de les polítiques dictades des de la Unió Soviètica.
Els principis a destacar eren:
"La conferència nacional catalana és un clam vital de la nostra nació; és l'aplegament de representants de tots els països que constitueixen la nacionalitat catalana i de patriotes de les diverses tendències democràtiques, disseminats pel món; és un acte de fe en els destins del nostre poble i en el seu esperit de lluita. En celebrar aquesta Conferència, no solament refem els nostres rengles sinó que donem un pas endavant en el camí de la integració nacional, afirmant que els diversos Països de Llengua Catalana són regions d'una sola nacionalitat, lleugerament matisades de caràcter local però unides pel gran nexe de l'idioma i de la història. I afirma també que la sobirania d'una nació és irrenunciable i que el dret a la sobirania nacional és imprescriptible."
I entremig dels organitzadors, un veí, l'Antoni Turró i Martínez que era veí porta per porta quan vivíem al carrer Villarroel amb Diputació, era el veí del cinquè primera. El coneguerem el 1994 amb uns vuitanta anys d'edat. Compromès i català, interventor per esquerra en totes les conteses electorals que he vist durant el temps que hi he viscut i durant 12 anys. Ara ja fa temps que no el veig però he après d'ell que el compromís a unes idees va lligat a tu tota la vida; com ho fa la sang que et corre per les venes.
Descansa en pau, que la teva lluita té qui la segueixi.
Tenien els principis clars des dels d'Estat Català, ERC, USC, antics poumistes i membres del BOC, dels quals se n'excloien els membres del PSUC per excessivament dominants per les influències de les polítiques dictades des de la Unió Soviètica.
Els principis a destacar eren:
"La conferència nacional catalana és un clam vital de la nostra nació; és l'aplegament de representants de tots els països que constitueixen la nacionalitat catalana i de patriotes de les diverses tendències democràtiques, disseminats pel món; és un acte de fe en els destins del nostre poble i en el seu esperit de lluita. En celebrar aquesta Conferència, no solament refem els nostres rengles sinó que donem un pas endavant en el camí de la integració nacional, afirmant que els diversos Països de Llengua Catalana són regions d'una sola nacionalitat, lleugerament matisades de caràcter local però unides pel gran nexe de l'idioma i de la història. I afirma també que la sobirania d'una nació és irrenunciable i que el dret a la sobirania nacional és imprescriptible."
I entremig dels organitzadors, un veí, l'Antoni Turró i Martínez que era veí porta per porta quan vivíem al carrer Villarroel amb Diputació, era el veí del cinquè primera. El coneguerem el 1994 amb uns vuitanta anys d'edat. Compromès i català, interventor per esquerra en totes les conteses electorals que he vist durant el temps que hi he viscut i durant 12 anys. Ara ja fa temps que no el veig però he après d'ell que el compromís a unes idees va lligat a tu tota la vida; com ho fa la sang que et corre per les venes.
Descansa en pau, que la teva lluita té qui la segueixi.
Per cert, este groc me pareix poc pràctic i també hortero. Sorry.
ResponEliminat'agradava més l'altre bloc? este és més visible per llegir ... no cansa tant la vista en pantalla (sembla)
ResponElimina