On hi mengen dos, hi mengen tres?

Realment la vida és complexa però què hi farem si no hi ha amor, que queda?
Avui he vist la meva amiga Larissa rebent abraçades i moixaines d'altri...
Sort que per mail ja estava avisat... i per mailes llengües també.
La meva reacció, estranya: som adults, oi?
Doncs això m'ha de permetre encarar o veure que les relacions d'avui en dia no són eternes, i que hi puc trobar molts nivells resumits en tres: una cosa és amistat, l'altre amor i finalment sexe. Son capes aïllades entre sí que no es mixturen. Es poden donar totes tres en un mateix suport i potser que no es doni més que una.

Pobres de nosaltres els mortals... (el més curiós del cas és que el noi ha volgut justificar-se...) Però perquè si som adults i ells gaudeixen del seu cos, a qui han de donar explicacions? No les demanaré pas jo que no hi tinc ni veu ni vot!
Ja no em caldrà pensar més en una temporada (Crec)
PS: us dono la raó tant a vós Solà, i a una amiga que tinc esmentada al blog, la Susy...
Però seré conseqüent amb els meus temors i les meves absències.
Demà serà un altre jorn.