Sembla que és més intel·ligent creure en la meva ment que ens l'escalf que et provoca el cap menor quan ja no et respon la consciència.
Aquest escrit fou realitzat pels volts de nadal però ara amb el temps el trobo més interessant (i així podré destruir el paper que el conté, no fos que caigués en males mans).
Aquest escrit fou realitzat pels volts de nadal però ara amb el temps el trobo més interessant (i així podré destruir el paper que el conté, no fos que caigués en males mans).
Espero que sigui veritat (perquè de vegades les dones no la diuen) però avui ha confessat que em vol ajudar a donar el pas perquè em veu tendre.
Tot i que ella ha dit un grapat de vegades que ve perquè sóc agradable i pot tenir una conversa mínimament intel·ligent, l'altre jorn em va dir que me'n calia una que m'espavilés i que m'havia de llençar sense pensar-m'ho gaire.
Li he preguntat en SMS sense embuts si això tenia res a veure amb nosaltres i la resposta ha estat categòrica (i espero que sincera).
"No, ho sento però vull ajudar-te a que t'espavilis".
Ara les preguntes flueixen totes alhora a la meva ment:
És una prova d'amistat sense cap límit?, És realment allò que una persona s'espera d'un membre de l'altre gènere? És normal que una "desconeguda" vulgui ajudar-te a descobrir com funcionen mentalment la resta de dones? Podria ser una trampa? Podré agrair-li mai que m'estigui fent de Cicerone? Realment ha dit la veritat? I si ho ha fet perquè m'ha posat entre l'espasa i la paret? I aquell amic seu perquè em feu un ultimàtum de que no jugués amb ella? És simplement que té por de que jo confongui sexe i amor i per això ara ja no vol res? Perquè tothom diu que vigili, si ella no és gata maula?
Són un feix de preguntes que aniré resolent en el transcurs dels dies...
Com a cambrer / clienta ara bé... Perquè quedem?
Segons ella em deu un àpat (dinar / berenar)...
Després de totes aquestes dissertacions mentals més o menys ordenades em disposo a analitzar-me, i com més jorns passen més me n'adono que és el més aprop que he estat mai de l'amor carnal...
Realment sóc inconstant i per això ho escric. No és habitual dubtar, però ho tinc decidit li faré un ultimàtum perquè deixi d'atabalar-me, amb "has de ser decidit" o "t'has de llençar".
Jo com a amant de la bellesa no podré triar-ne mai una per davant d'una altra perquè sovint me n'agrada més d'una.... (m'hagués agradat tant besar-la... el primer bes inexpert i apassionadament tímid).
M'he adonat que he passat per sort i dissort d'amant frustrat a amic en la foscor de l'alcova, de bars i sms. He guanyat molt d'afecte i segurament moltes opcions de sexe però no amb ella, ara però em queden dos consols, el de l'avís del meu amic pintor.
Finalment seguiré sense entendre perquè em vol donar l'empenta a conèixer estranyes, si no m'he obert ni lliurat amb cos i ànima a una coneguda, menys ho faré amb una estranya...
Sort que al barri, descomptant-la a ella i als seus problemes només n'hi ha dos d'aprofitables (i segons la Dolores no em convenen són unes criatures)....
Des del gener ençà res a canviat, nomes em refermo en el que vaig fer i hi tornaria.
