Ha mort una gran persona

Avui he recordat el meu pas per la facultat de Geografia i Història (només per una assignatura) on vaig cursar Historia Contemporània d'Espanya i Catalunya, professor Gabriel Cardona; 12 crèdits de lliure elecció (pla antic abans de Bolonya)...

Puc arribar a recordar aquells temps convulsos a la Facultat de Geografia, Història, Filosofia, Història de l'Art, amb assemblees fetes al vestíbul de la Facultat a tort i a dret. 

Temps on els alumnes estaven en peu de guerra per raó de la desaparició de l'edifici per la creació del Parc Científic de la UB (amb fons FEDER) com a característic destacaria l'OVNI, que allotjava la biblioteca i videoteca. I com pretenien (i així ha estat) dispersar la facultat en tres campus.

Recordo que el primer lloc on fèiem classe era un espai amb dues immenses maquines de projecció de cinema, d'aquelles que hom recorda haver vist a pel·lícules com "Cinema Paradiso" o com les que el pare, i els més grans de casa m'havien explicat que portaven al pobles per fer cinema, com a "Cal Dunís".

D'entrada el professor un home amb el cabell blanquinós, estigué dret i començà a explicar el temari; permetent-se tot tipus de llicències explicatives, de quan ell era militar; de la seva infància, de la seva vila natal Ciutadella. I tot i els canvis i més canvis d'ubicació no l'abandonà el seu esperit de bon docent, el seus consells eren encertats i amables, i el seu tarannà afectuós amb els alumnes. I avui, tot i havent passat un grapat d'anys encara recordo la pregunta del seu examen: "Háblenme de Alfonso XIII"...

Posteriorment el vaig veure a infinitat de documentals de TVC, explicant amb el seu dolç accent menorquí, és a dir salat però només un poc; els esdeveniments històrics de primeries de segle XX. Esdevenint gairebé un professor de referència.

Aquest estiu encara el recordo en una entrevista a Catalunya Ràdio, explicant com sempre feia, històries i batalletes que encara que no ens ho creguem formen part de la història d'Espanya del XXI.

Com amassaren fortunes a través de contraban de tabac algunes famílies, com posteriorment finançaren Franco i com avui en dia encara manen (ni que sigui econòmicament).

Potser dins de la seva gran capacitat oratòria i emotiva va encendre en la meva consciència una voluntat incipient d'explicar petites històries.

Dilluns passat tres de gener entrava en coma i avui dia del meu natalici desapareix de la meva vida.

Descanseu en pau mestre Cardona.

http://www.lavanguardia.es/cultura/20110105/54098240448/muere-el-historiador-y-ex-militar-gabriel-cardona.html

Un dia capgirat

Aquest matí ha estat d'allò més estrambòtic, per moltes raons crec que hi ha jorns que surto de casa amb la predisposició de trobar tota la gent que no he vist en mesos, o anys!

He decidit fer neteja de productes vells, d'aquells que m'obliguen a anar a la deixalleria, perquè no puc llençar-los enlloc més. Dissortadament la deixalleria no és a la vora però estava decidit, havia de fer espai al despatx i havia fet la tria prèvia. Després d'haver llençat el paper, plàstic i orgànic em quedava el més dur, pujar fins a dalt de tot del Barri de Sant Gervasi (és el Punt Verd més complet per proximitat) volia desempallegar-me d'un parell de mòbils remullats, una calculadora, piles, pintura, cremes, productes farmacèutics... 
I a l'alçada de Craywinckel, em trobo una imatge coneguda, la "Silvi", companya de classe de la Maria que anava amb la seva mare fumant pel carrer i en sentit cap a la Plaça Kennedy. Com que he estat refredat (el segon de la temporada i espero que darrer fins a l'estiu) duia jersei i potser ha estat la raó per la qual no m'ha reconegut. Com que jo no tenia massa ganes de dir res, i menys en presència de la mare (amb pinta de senyora del PP) he passat desapercebut (o almenys així ho crec); i he seguit

amunt fins a la Plaça d'Alfons Comin, allà m'acosto a l'entrada i hi havia l'Íngrid.

Ingrid? què en feia d'anys que no l'havia vist, i segueix tant guapa com sempre... Recordo que em vaig sentir atret per ella, ja fa molts anys potser cinc o sis; i tant! Però en aquell moment ella tenia parella, en "Tavi"; l'amic del Magí i ambdós companys de classe.

Ara m'ha dit que de "novios" res de res, (perquè ho haurà dit en plural?). A banda d'això hem parlat de la família, de tot en general i d'algun company comú d'ambdós, la Sílvia Quer, en Magí...

Com que feia fred i tenia un company dins dormint no l'hem fet petar gaire però m'ha dit que viu en un pis compartit. Aquesta és la solucio del jovent? Viure en pis dels pares fins que poden compartir-ne un?

Ens acomiadem, li pregunto si conserva el meu mail i em diu que si, i per aquesta raó sé del cert que no ens escriurem. Jo no conservo les adreces que no faig servir habitualment, ja que les vaig esborrant a mesura que el temps va passant i vaig perdent el contacte amb la gent que passa de ser diari, habitual, eventual, esporàdic, i finalment inexistent. 
Per què? Perque ens fa mandra i perquè a mesura que passa el temps els motius per mantenir la relació van diluint-se.

Segueixo a fer les gestions i me'n vaig a la Seguretat Social (prop de la Diagonal) i allà em trobo amb l'Eugènia, filla del pastisser del barri que feia temps que no veia, i que acompanyava el seu xicot a fer un tràmit...

Per un moment he cregut que em trobaria algú més, però ja n'havia tingut prou amb tres trobades en menys d'una hora, i he decidit tancar-me a casa el més aviat possible. Avui no em veig en cor d'enfrontar-me amb ningú més. 

Crec que hi ha dies que tens la predisposició per trobar-te aquelles persones que hom perd en el transcurs de la vida.

Realment hi ha uns quants tangos que crec que ho il·lustren, però potser aquest és més encertat... (els altres eren: "El día que me quieras", "La Cumparsita", "Carnaval"...

En deixo dos...

 

 

 

Jorns estúpids

Abans que acabi l'any es posa a lloc el món o bé som més aprop de l'apocalipsi, depèn.

Mentre a la borsa sembla que l'efecte Rally de Nadal o Candlestick ha finalitzat i les cotitzacions comencen a caure abans que finalitzi l'any. En Mas és proclamat President de la Generalitat i serà a partir d'ara el Molt Honorable; una "model" es casa amb el fundador de Playboy...

Els pobres damnificats d'Air Comet, que es van quedar penjats per aquestes dates, sense bitllet ni diners, ni manera humana de poder gaudir del Nadal amb les persones estimades, han sofert un darrer revés. La fallida d'Air Comet era de tanta envergadura que per molt que reclamin encara hi haurien de posar diners ells.

I això que el propietari Díaz Ferran està embargat i ha comentat que només disposa d'uns sis-cents euros al seu compte corrent! (pobret!)

Per sort ja ha passat la part més greu de les festes, Nadal i Sant Esteve; havent d'aguantar la família, els cosins, els parents, oncles i tietes...

De vegades desitjo que quan trobi parella, no tingui cap mena de parentela (ni pares, ni avis, ni oncles, ...) sovint hi penso (i ho penso) perquè no em suporto a mi mateix, quan he de suportar altra gent a mes a més se m'enfonsa el món. Ara entenc perquè el meu oncle després de quaranta anys de cara al públic viu aïllat, com un ermità.

Per desgràcia he vist el Govern del Molt Honorable President de la Generalitat, Artur Mas i Gavarró,

i la novetat és que no són a l'oposició. Ara manen, o més ben dit tornen a manar...

Déu n’hi do amb la tria que ha fet... el govern dels millors diu ell. 

Ostres quina renovació. Sang nova?

Un govern aristocràtic que em recorda moltíssim al darrer govern Pujol. Us preguntareu perquè?, senzill, molt senzill. Els noms són gairebé els mateixos amb alguna petita modificació.

El President ha canviat ara és Artur Mas i Gavarró.

Vicepresidència Joana Ortega (nou nom dins del govern)

Governació (va passar per  les mans de Duran Lleida, Gispert i Josep M. Pelegrí) respectivament avui en dia, Cap del Grup Parlamentari a Madrid; Presidenta del Parlament i Conseller altre cop (d’una conselleria nova Medi Ambient i Agricultura).

De Gispert també fou Consellera de Justícia, i Justícia i Interior (ara Presidenta Parlament).

Mas Colell ho fou d’Universitats

Rigau de Benestar i Família

Felip Puig: Conseller d’Interior

Francesc Homs ho fou d’Economia i ara és portaveu del Govern

Ooohhh!!! Quants canvis! Si d'onze consellers la meitat ja ho havien estat! Vaja si que hi ha poca capacitat al país, o què bons han de ser per tornar a ser consellers, ja que no hi ha més capital humà!

Una de les novetats, Pilar Fernández Bozal, ex-advocat de l’Estat a Catalunya; és la nova consellera de Justícia, triada d’entre els millors (la posà el govern Espanyol al càrrec i aquesta trià al que havia estat Candidat de la Falange Española y de las JONS per Tarragona, Jorge Buxadé; per presentar el recurs de l’Estat pel “referendum” d’Arenys de Munt... I per rematar-ho del tot compara la consulta d'Arenys amb el suport d'alguns municipis a grups ProEtarres. 
Per Déu!

Cercant el senyor Buxadé, he trobat aquest document d’audio, amb l’inconfusible Alejo Vidal Quadras... Quina Colla!!!)

Potser és el govern dels millors però si no hi ha sang nova, vol dir que els millors es van extingint com ho van fer els dinosaures i d'ací un temps serem governats, no pels millors sinó pels més trepes. Donat que el capital humà capaç està desapareixent.

Recordo haver llegit allò que digué un polític que s'ha de viure i conèixer per quan siguis gran poder manar amb el seny necessari, però darrere d'això hi ha d'haver gent que intenti seguir aquest camí. 

Una miqueta recordant Kavafis, en la cançó que cantava en Llach al Viatge a Ítaca. Potser tots els polítics haurien de fer el seu viatge particular i potser, només potser amb els set anys a l'oposició n'haurà après. 

 

El pitjor és que hi hagi gent vàlida però sense ganes de compromís, només tindrem allò que no ens mereixem i el que sigui serà raquític, vell, decrèpit i sense cap altra finalitat que la mediocritat absoluta... (pudor i més pudor de naftalina).