Avui he recordat el meu pas per la facultat de Geografia i Història (només per una assignatura) on vaig cursar Historia Contemporània d'Espanya i Catalunya, professor Gabriel Cardona; 12 crèdits de lliure elecció (pla antic abans de Bolonya)...
Puc arribar a recordar aquells temps convulsos a la Facultat de Geografia, Història, Filosofia, Història de l'Art, amb assemblees fetes al vestíbul de la Facultat a tort i a dret.
Temps on els alumnes estaven en peu de guerra per raó de la desaparició de l'edifici per la creació del Parc Científic de la UB (amb fons FEDER) com a característic destacaria l'OVNI, que allotjava la biblioteca i videoteca. I com pretenien (i així ha estat) dispersar la facultat en tres campus.
Recordo que el primer lloc on fèiem classe era un espai amb dues immenses maquines de projecció de cinema, d'aquelles que hom recorda haver vist a pel·lícules com "Cinema Paradiso" o com les que el pare, i els més grans de casa m'havien explicat que portaven al pobles per fer cinema, com a "Cal Dunís".
D'entrada el professor un home amb el cabell blanquinós, estigué dret i començà a explicar el temari; permetent-se tot tipus de llicències explicatives, de quan ell era militar; de la seva infància, de la seva vila natal Ciutadella. I tot i els canvis i més canvis d'ubicació no l'abandonà el seu esperit de bon docent, el seus consells eren encertats i amables, i el seu tarannà afectuós amb els alumnes. I avui, tot i havent passat un grapat d'anys encara recordo la pregunta del seu examen: "Háblenme de Alfonso XIII"...
Posteriorment el vaig veure a infinitat de documentals de TVC, explicant amb el seu dolç accent menorquí, és a dir salat però només un poc; els esdeveniments històrics de primeries de segle XX. Esdevenint gairebé un professor de referència.
Aquest estiu encara el recordo en una entrevista a Catalunya Ràdio, explicant com sempre feia, històries i batalletes que encara que no ens ho creguem formen part de la història d'Espanya del XXI.
Com amassaren fortunes a través de contraban de tabac algunes famílies, com posteriorment finançaren Franco i com avui en dia encara manen (ni que sigui econòmicament).
Potser dins de la seva gran capacitat oratòria i emotiva va encendre en la meva consciència una voluntat incipient d'explicar petites històries.
Dilluns passat tres de gener entrava en coma i avui dia del meu natalici desapareix de la meva vida.
Descanseu en pau mestre Cardona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada