reconèixer que no som prou tenaços, i en aquest cas cal que remarqui som, però també sóc.
En el desenvolupament diari de la vida i en els comportaments i omissions. Però anem una mica més enllà.
Dec estar tou, perquè avui en Joaquim M. Puyal, ha dut a terme el pregó de la Mercè, tot i que coneix el mitjà de la comunicació ha comès dos petits errors, potser tres el primer la durada de gairebé una hora, la segona en voler remarcar la seva gran trajectòria de comunicador i demostrar-nos que coneix el mitjà (algú en tenia dubtes?), que ha rememorat la seva feina a la nacionalitzada EAJ-1 (RAC) la primera emissora de l'estat, així com el seu pas pels programes Vostè Pregunta, Vostè jutja, (al circuit català de la 2), Un tomb per la vida (i d'altres que no ha esmentat com La Vida en un Xip o Tres pics i repicó on convidaven l'avi, un ciutadà de Barcelona que setmanalment explicava l'anècdota i ens feia recordar a tots d'on venim (anècdota que avui ha tret a col·lació sense esmentar-ne el programa, amb la vaga de tramvies que hi hagué a Barcelona).
De vegades ens convindria (i ens convé) recordar que si som on som, és perquè hi ha hagut un llarg camí d'evolució personal i col·lectiva que no ens ha de fer perdre mai l'horitzó on hem d'arribar, potser també ho expressava Lluís Llach amb "El viatge a Itaca" i molts segles abans Marc Tuli Ciceró, per aquells qui es volen dedicar a la vida publica i política, que tinguin una vida plena d'experiències que els permetrà gaudir amb allò que fan més enllà de la cobdícia dels partits, perquè un que ja tingui la vida encaminada no depèn de l'escó per a sobreviure.
