Homenatge

És curiosa la nostra visió del món tant empetitida, ens mirem continuament al melic però no ja com a catalans, la nostra autonomia mental ha estat subsumida i ara ja som espanyols de pro (per la sensació que em permet despendre de veure el telenotícies vaja).

Es mor el president honorífic del COI, interessant personatge. Es nascut a Barcelona, al carrer Bailèn, estudia a l'IESE, i casualment és un organisme controlat per l'Opus Dei (com molts dels dirigents de "La Caixa" amb qui va compartir moments de gloria).
Aquest meravellós individu (vituperat per diaris esquerranosos i reformistes de mig món) ha sigut un gran personatge, oh i tant!.
A banda de estar sempre a favor del capital, dels que manaven i de l'Opus Dei (una secta al cap i a la fi, espanyolista i necessària si desitges prosperar), va saber sempre fer de taca d'oli. I no pel fet que s'ha de treure la taca d'oli. Sinó la típica taca d'oli/petroli que per molt que facis mans i mànigues per controlar-la, enfonsar-la, amb fred o calor, sempre està a dalt de tot, i costa mans i mànigues de treure-la!!!

Des de la seva infantesa sempre va anar amb els guanyadors, i ell era el primer de tots, el primer dels ciutadans, quan va ser alumne de l'escola alemanya, lluïa a la solapa un a creu gammada perquè eren els que guanyaven, els triomfadors, els victoriosos, els amos d'Europa... (vegeu vilaweb i el bloc del denunciant), ocupà diversos càrrecs com a afiliat a la "Falange de las JONS" dins de Barcelona, la Diputació, la secretaria d'esports...
El règim el nomena Delegat d'Esports i com a tal representant espanyol al si del COI (crec perquè tenia domini de llengües, en un estat on encara els dirigents no saben res més que la llengua de la capital del regne), li permeté anar escalant dins del COI, juntament amb el coneixement de l'alemany, i la seva estança d'ambaixador a Rússia i Mongòlia, fins a arribar a ser president.
Quan proclamà la victòria de Barcelona, jo ja havia nascut, oh i tant! ja sóc gran, però en obrir el sobre que se li resistia féu alguna cosa similar a això:
"a la Ville de... atendez un moment... (murmuri i rialles de fons)... Barcelona" i ara en cercar-ho arreu trobarem només un únic acte de "A la ville de Barcelona".
Cal tenir molt en compte que l'actual expresident de la generalitat Pasqual Maragall, entrà al si de l'Ajuntament quan Samaranch era president de la Diputació i trabaren amistat...

Quan arribà a la transició, el millor que podia fer, canviar d'aires... Mentre els lligams que Franco havia deixat (lligats i ben lligats) es feien forts i anaven assentant el seu poder.

PS: per cert que tingui el braç alçat no vol dir que sigui franquista (tot i que segons deia ell li mereixia una profunda admiració) vol dir que és un trucatge d'algun insidiós esquerranós o separatista que vol trencar la santa imatge del personatge.

La primavera em fa sentir diferent

Passejant per la Diagonal i cercant els petits brots blanquinosos i grogencs de les flors dels tarongers que esclaten embriagant amb tot el seu perfum els racons on estan plantats...
El passeig de Pau Casals, el Pati dels Tarongers... tot replet d'una sensació que em transporta.
Es nota que és primavera perquè tot es diferent la llum del cel és diferent, el sol ja va més alt i se'n va a joc força més tard, a mi em queda poc més d'un mes per examinar-me (angoixa!!!).

Però la vida va seguint les parelles "d'enamorats" arrambant-se pels racons.... Ah la primavera! (em puja el sucre només de mirar-los de reguitzell). Per aquesta raó m'agrada en dies com avui tancar-me a casa i esperar que passi el dia de la Rosa.

Els catalans amb la rosa (capullos!), tots feliços i contents comprant llibres a tort i a dret, llibres que dona la sensació que passaran a omplir lleixes i demanar a crits a la pols que sisplau s'hi acumuli a sobre... M'encanten els dies com avui.
Tots amb la floreta a la mà i ve l'Inter i com que encara estem suspirant d'amor va i ens en fot tres més!

Ah, l'amor! Quina gran cosa, quin gran invent fet per qui l'havia de fer, tot i per aconseguir els favors de la donzella va i l'assassí de Sant Jordi extermina una espècie en perill d'extinció, i no en té prou d'anihilar una espècie protegida que a sobre de la sang (com que no va a un escorxador autoritzat contamina) i neix una rosa contaminada que a sobre escapça...
De ben segur que si encara tinguéssim dracs, els usaríem amb encert per reconquerir alguns territoris hostils i adaptaríem la frase romana de: "als lleons" per: "cap al drac que té gana!"
Dissortadament com què és espècie en perill d'extinció, el que no faríem es donar-li cap bocí d'en Samaranch (massa dur i franquista), ni de l'Aznar i els seus acòl·lits, ja que li agafaria un mal de panxa que no podríem pas guarir-lo...

Bé doncs retornem al dia de Sant Jordi, qui mata el drac, i amb la seva sang neix un roser... l'espiga és deu a que l'ordi ja gairebé està fet i es coneix si és bona collita... "Per Sant Jordi espiga l'Ordi, Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella", però com que som urbanites no sabem pas reconèixer l'ordi, del blat o civada... i per tant ens foten una espiga i a córrer...

També la primavera em converteix en idiota i em fa donar consells sobre coses que no he viscut ni d'aprop ni de lluny..
"Benvolguda desconeguda, llegint el teu escrit sembla que hi ha llàgrimes en cada paraula teva, però la vida comporta això, amor i desamors; i vas aprenent de totes aquestes coses.
Potser aquesta persona és l'amor de la teva vida (o potser no) però com has dit ets molt jove i de mica en mica aniràs veient que les coses no són o blanc o negre, que el què tu desitges potser ell no ho entén o no ho comparteix (i si us agradeu, hi ha atracció, té un bon físic, és simpàtic i alegre i quan està amb tu, està bé) però també vol tenir temps per "l'altra vida" la de persona jove i sense lligams que durin molt de temps...
Has de tenir present que no has d'aguantar pel fet d'aguantar, ni has de canviar pels consells que puguis haver rebut. Has de mesurar cada fet que facis i cada paraula que diguis, i si cal doneu-vos un temps, refredeu les angoixes i els nervis, i la tristor i l'angoixa se n'anirà i ho veuràs amb una altra perspectiva. I te n'adonaràs que ets més gran que abans.
Una abraçada també per a tu".

Crec que millor que s'acabi el dia d'avui perquè m'acabarà idiotitzant!!!

EL MESSIES

Com és ben sabut, "El Messies" és una obra de Haëndel, un oratori que pretén a través de la música portar-nos a la vida, obra i miracles de la vida de Jesús.

Tothom en aquesta vida te la seva tasca: advocats, professors, alumnes, tastaolletes, fins i tot pintors de quadres on hi ha angelets negres que deia Machín. Però el que no puc capir en aquest segle XXI que ja hem entrat que hi hagi polítics que creguin en destinacions i predeterminacions...

Per uns moments, aquest matí mentre escoltava la sionista Rahola, em semblava entreveure un deix de venjança i recreació en l'entrevista que li feia el Sr. Cuní.

Veia entre els seus ulls la possibilitat de venjar-se d'uns polítics que l'expulsaren d'un partit però amb l'ajut i l'excusa de presentar un llibre, un retrat periodístic del sempitern candidat a la Generalitat Artur Mas, es despatxava a gust i es quedava més ampla que un vuit.

L'Artur (ai pobre!, ha guanyat dues vegades les eleccions a la Generalitat de Catalunya, però uns malvats que havien d'estar a l'oposició, li van privar l'accés al poder... per culpa d'un traïdor (Carod), un espia que jugava a dues bandes (Benach) i un que no és de fiar (en Puigcercós, Putxi pels amics del Tirsa i militants del partit) li van privar d'accedir al poder. I jo que pensava que la culpa era meva...

Dissortadament i mentre no elaborin aquesta colla de dropos una llei electoral catalana, no hi ha possibilitats d'evitar-ho... Ara bé perquè no l'han fet amb més de 20 anys de govern democràtic de Generalitat restaurada?

Just després de la transició, el sentiment de català i el sentiment de culpa feia que molta gent s'afermés en la necessitat de votar a la persona que havia estat empresonada pel Franquisme, un Jordi Pujol que assolí el primer govern triat amb el suport d'Heribert Barrera d'ERC. Posteriorment els votants d'ERC desaparegueren i els vots els recollí tots el pujolisme durant un grapat d'anys (hem de tenir la memòria suficient de pensar que ha estat un dels governants democràtics amb més legislatures guanyades del món).Però això no evita de que no hi hagi llei electoral catalana. En aquells temps per la estructura social del país, era possible d'elaborar-la ja que CIU havia obtingut majories àmplies al parlament, i per aquesta raó, no era necessari canviar-ho, CIU guanyava a comarques amb un pes específic superior perquè calien menys vots per a obtenir representació, i els votants del PSOE no votaven perquè no se les sentien pròpies, eren de Catalunya i per tant el cinturó roig se n'anava a la platja...

Catalunya ha canviat i la megatifacapital, ha expulsat gent cap a comarques, amb vivendes assequibles i més econòmiques... I el vot ha variat, ara a comarques es dona cada cop més un empat entre socialistes i convergent...

Perquè els fills de la convergència no han incrementat els vots d'aquesta? Senzill perquè molts d'aquests infants han crescut i demanen més, més "llibertat, amnistia i estatuts d'autonomia" i s'han afegit a files més extremes en les peticions (des d'un punt de vista conservador: ERC, CUP, CAJEI...)

Quan Mas plantejà la contraposició al primer tripartit, ERC plantejà la venjança i com diu el nou testament: "És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que un ric entri al Regne dels Cels"... veient que aquesta opció acabaria amb Erc com la deixà Heribert Barrera, es pretengué erròniament apropar-se a la massa catalanista que hi ha dins del PSC... (si encara que sembli estrany hi ha persones de gran vàlua política dins d'aquest partit, i per evitar mals majors tanquen files al costat del d'Iznajar, però crec que erren en la seva concepció).

Aquest és el motiu del primer tripartit... i del segon? Com que no en van tenir prou desgastant CIU perquè no toqui poder... però això té conseqüències. Quines?

El desgast del propi partit, amb teories errònies, aparició d'escissions (Reagrupament), i fins i tot la pèrdua substancial de poder polític ja que els votans no es poden mobilitzar a toc de corneta com es fa amb els militants...

Reprenent el comentari de la Rahola, diu que Artur Mas es pensa un messies... mare el que em faltava per sentir!, un home fet i dret i dient que pensa que ha de fer una gran cosa per Catalunya... (i el context exagerat del messianisme, em sap greu ser exagerat i descregut però m'inclino a pensar que el Messies (משיח, "l'ungit") en aquest cas és un descendent del rei David Madí, que refarà la nació catalana i restaurarà el seu regne tot portant la pau al món, com el d'Israel, a qui encara esperen.)

Dissortadament a Israel han passat vint segles i al món no hi ha pau, per tant crec no tindrà pas temps i com vagi seguint els consells de la gent de l'Obra de Déu, no arribarà ni tant sols a ser candidat de batlle d'Ulldemolins...