EL MESSIES

Com és ben sabut, "El Messies" és una obra de Haëndel, un oratori que pretén a través de la música portar-nos a la vida, obra i miracles de la vida de Jesús.

Tothom en aquesta vida te la seva tasca: advocats, professors, alumnes, tastaolletes, fins i tot pintors de quadres on hi ha angelets negres que deia Machín. Però el que no puc capir en aquest segle XXI que ja hem entrat que hi hagi polítics que creguin en destinacions i predeterminacions...

Per uns moments, aquest matí mentre escoltava la sionista Rahola, em semblava entreveure un deix de venjança i recreació en l'entrevista que li feia el Sr. Cuní.

Veia entre els seus ulls la possibilitat de venjar-se d'uns polítics que l'expulsaren d'un partit però amb l'ajut i l'excusa de presentar un llibre, un retrat periodístic del sempitern candidat a la Generalitat Artur Mas, es despatxava a gust i es quedava més ampla que un vuit.

L'Artur (ai pobre!, ha guanyat dues vegades les eleccions a la Generalitat de Catalunya, però uns malvats que havien d'estar a l'oposició, li van privar l'accés al poder... per culpa d'un traïdor (Carod), un espia que jugava a dues bandes (Benach) i un que no és de fiar (en Puigcercós, Putxi pels amics del Tirsa i militants del partit) li van privar d'accedir al poder. I jo que pensava que la culpa era meva...

Dissortadament i mentre no elaborin aquesta colla de dropos una llei electoral catalana, no hi ha possibilitats d'evitar-ho... Ara bé perquè no l'han fet amb més de 20 anys de govern democràtic de Generalitat restaurada?

Just després de la transició, el sentiment de català i el sentiment de culpa feia que molta gent s'afermés en la necessitat de votar a la persona que havia estat empresonada pel Franquisme, un Jordi Pujol que assolí el primer govern triat amb el suport d'Heribert Barrera d'ERC. Posteriorment els votants d'ERC desaparegueren i els vots els recollí tots el pujolisme durant un grapat d'anys (hem de tenir la memòria suficient de pensar que ha estat un dels governants democràtics amb més legislatures guanyades del món).Però això no evita de que no hi hagi llei electoral catalana. En aquells temps per la estructura social del país, era possible d'elaborar-la ja que CIU havia obtingut majories àmplies al parlament, i per aquesta raó, no era necessari canviar-ho, CIU guanyava a comarques amb un pes específic superior perquè calien menys vots per a obtenir representació, i els votants del PSOE no votaven perquè no se les sentien pròpies, eren de Catalunya i per tant el cinturó roig se n'anava a la platja...

Catalunya ha canviat i la megatifacapital, ha expulsat gent cap a comarques, amb vivendes assequibles i més econòmiques... I el vot ha variat, ara a comarques es dona cada cop més un empat entre socialistes i convergent...

Perquè els fills de la convergència no han incrementat els vots d'aquesta? Senzill perquè molts d'aquests infants han crescut i demanen més, més "llibertat, amnistia i estatuts d'autonomia" i s'han afegit a files més extremes en les peticions (des d'un punt de vista conservador: ERC, CUP, CAJEI...)

Quan Mas plantejà la contraposició al primer tripartit, ERC plantejà la venjança i com diu el nou testament: "És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que un ric entri al Regne dels Cels"... veient que aquesta opció acabaria amb Erc com la deixà Heribert Barrera, es pretengué erròniament apropar-se a la massa catalanista que hi ha dins del PSC... (si encara que sembli estrany hi ha persones de gran vàlua política dins d'aquest partit, i per evitar mals majors tanquen files al costat del d'Iznajar, però crec que erren en la seva concepció).

Aquest és el motiu del primer tripartit... i del segon? Com que no en van tenir prou desgastant CIU perquè no toqui poder... però això té conseqüències. Quines?

El desgast del propi partit, amb teories errònies, aparició d'escissions (Reagrupament), i fins i tot la pèrdua substancial de poder polític ja que els votans no es poden mobilitzar a toc de corneta com es fa amb els militants...

Reprenent el comentari de la Rahola, diu que Artur Mas es pensa un messies... mare el que em faltava per sentir!, un home fet i dret i dient que pensa que ha de fer una gran cosa per Catalunya... (i el context exagerat del messianisme, em sap greu ser exagerat i descregut però m'inclino a pensar que el Messies (משיח, "l'ungit") en aquest cas és un descendent del rei David Madí, que refarà la nació catalana i restaurarà el seu regne tot portant la pau al món, com el d'Israel, a qui encara esperen.)

Dissortadament a Israel han passat vint segles i al món no hi ha pau, per tant crec no tindrà pas temps i com vagi seguint els consells de la gent de l'Obra de Déu, no arribarà ni tant sols a ser candidat de batlle d'Ulldemolins...