La primavera em fa sentir diferent

Passejant per la Diagonal i cercant els petits brots blanquinosos i grogencs de les flors dels tarongers que esclaten embriagant amb tot el seu perfum els racons on estan plantats...
El passeig de Pau Casals, el Pati dels Tarongers... tot replet d'una sensació que em transporta.
Es nota que és primavera perquè tot es diferent la llum del cel és diferent, el sol ja va més alt i se'n va a joc força més tard, a mi em queda poc més d'un mes per examinar-me (angoixa!!!).

Però la vida va seguint les parelles "d'enamorats" arrambant-se pels racons.... Ah la primavera! (em puja el sucre només de mirar-los de reguitzell). Per aquesta raó m'agrada en dies com avui tancar-me a casa i esperar que passi el dia de la Rosa.

Els catalans amb la rosa (capullos!), tots feliços i contents comprant llibres a tort i a dret, llibres que dona la sensació que passaran a omplir lleixes i demanar a crits a la pols que sisplau s'hi acumuli a sobre... M'encanten els dies com avui.
Tots amb la floreta a la mà i ve l'Inter i com que encara estem suspirant d'amor va i ens en fot tres més!

Ah, l'amor! Quina gran cosa, quin gran invent fet per qui l'havia de fer, tot i per aconseguir els favors de la donzella va i l'assassí de Sant Jordi extermina una espècie en perill d'extinció, i no en té prou d'anihilar una espècie protegida que a sobre de la sang (com que no va a un escorxador autoritzat contamina) i neix una rosa contaminada que a sobre escapça...
De ben segur que si encara tinguéssim dracs, els usaríem amb encert per reconquerir alguns territoris hostils i adaptaríem la frase romana de: "als lleons" per: "cap al drac que té gana!"
Dissortadament com què és espècie en perill d'extinció, el que no faríem es donar-li cap bocí d'en Samaranch (massa dur i franquista), ni de l'Aznar i els seus acòl·lits, ja que li agafaria un mal de panxa que no podríem pas guarir-lo...

Bé doncs retornem al dia de Sant Jordi, qui mata el drac, i amb la seva sang neix un roser... l'espiga és deu a que l'ordi ja gairebé està fet i es coneix si és bona collita... "Per Sant Jordi espiga l'Ordi, Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella", però com que som urbanites no sabem pas reconèixer l'ordi, del blat o civada... i per tant ens foten una espiga i a córrer...

També la primavera em converteix en idiota i em fa donar consells sobre coses que no he viscut ni d'aprop ni de lluny..
"Benvolguda desconeguda, llegint el teu escrit sembla que hi ha llàgrimes en cada paraula teva, però la vida comporta això, amor i desamors; i vas aprenent de totes aquestes coses.
Potser aquesta persona és l'amor de la teva vida (o potser no) però com has dit ets molt jove i de mica en mica aniràs veient que les coses no són o blanc o negre, que el què tu desitges potser ell no ho entén o no ho comparteix (i si us agradeu, hi ha atracció, té un bon físic, és simpàtic i alegre i quan està amb tu, està bé) però també vol tenir temps per "l'altra vida" la de persona jove i sense lligams que durin molt de temps...
Has de tenir present que no has d'aguantar pel fet d'aguantar, ni has de canviar pels consells que puguis haver rebut. Has de mesurar cada fet que facis i cada paraula que diguis, i si cal doneu-vos un temps, refredeu les angoixes i els nervis, i la tristor i l'angoixa se n'anirà i ho veuràs amb una altra perspectiva. I te n'adonaràs que ets més gran que abans.
Una abraçada també per a tu".

Crec que millor que s'acabi el dia d'avui perquè m'acabarà idiotitzant!!!