És curiosa la vida...

Ja fa mesos (o potser un xic més que mesos potser ja més d'un any) quan em vaig retrobar amb una dona, ara i aleshores una noieta de Badia del Vallès...

Era un mar de simpatia, que havia anat a fer les amèriques (estudiar a Texas i treballava actualment per una multinacional...)

I avui recorrent els perfils dels antics/antigues companys de formació professional m'he entretingut a veure com havíem canviat tots.
La Carol amb dues filles i casada, la Hedda tres quarts del mateix i finalment un post de la Carol m'ha reenviat a l'Helena... bufa i ja té un menut entre els braços!
Realment me n'adono que m'estic fent gran, molt gran i que no només el sexe em passa de llarg i no l'entenc, sinó que també ho fa la meva intenció per cercar-lo.
Potser sóc massa prudent/poruc i no vull haver de fer mal a ningú i per aquesta raó intento passar el més inadvertit possible. No ho sé.

D'altra banda he estat pensant en un post anterior d'aquest mateix bloc, i resulta que vaig assabentar-me'n que la noia que m'havia proposat de compartir el llit, segons una amiga anava fins a dalt de tot de les narius de substàncies estupefaents...
Bé què hi farem, si a la gent li agrada la merda jo no evitaré la cuprofàgia aliena.

També m'ha fet recordar cert comentari de la feina... tret al consumidor i tret al camell (són una mica expeditius però potser no hi estic del tot en contra... què punyeta em passa pel cap?, del cert que jo abans no era tan dràstic, jo no era així!!!)

Ja fa dies que tinc por d'haver de fer el que toca...

Realment és complicat però cal posar-me davant de la línia de foc i assumir-ne la part de la responsabilitat que em pertoca.

Vaig començar a estirar la corda i crec que està prou tibada com per que els altres si volen se n'adonin que no hi ha sortida possible...

A hores d'ara a més a més d'aquest propi conflicte amb mi mateix i amb la meva consciència, me n'adono també que no sé realment les derives que prendrà tot això i m'espanta.

Per aquesta raó he d'afrontar-ho el més de pressa possible i cal que sigui conscient de les conseqüències que se'n poden derivar...
La desgràcia és que en aquest món canviant, un món mogut pels capitals sense cap mena de sentimentalismes, te n'adones que tot és efímer i per desgràcia no pots ser sentimental, ni deixar-te endur pels records d'un temps passat, d'un amor perdut o d'una oportunitat evaporada; esvaïda en el record.

Per això no puc mantenir-me quiet en la meva circumstància de cambrer, donat que a hores d'ara és inviable, no només no surt a compte a la societat; sinó que aquest sentimentalisme m'ha fet perdre dos anys més de la meva vida (espero però que aquest sentimentalisme estúpid que tinc, em segueixi tota la vida; ja que no vull perdre'l, en definitiva sóc un romàntic, o millor un neoromàntic en el sentit filosòfic del terme).
He treballant força, he fet més hores de les que em pertocaven i fins i tot m'ho he passat bé, però desgraciadament a hores d'ara he perdut dos valuosos anys d'estudi (dos més) i per les poques assignatures que em queden hauré de fer un esforç i finalitzar-los d'una vegada per totes. Encara que sigui quedant-me a l'atur.

Fàstic social...

Aquest darrer divendres fou un dia un xic estrany... la feina va cap avall, no hi ha prou feina per a tots nosaltres i serà una raó més per abandonar la feina...

D'altra banda vaig rebre la visita d'un conegut, en Bert... aquest xicot esprimatxat i ferm, va venir i feia dies que no l'havia vist (i a hores d'ara espero no haver-me'l de trobar).

El divendres marxarem en acabar la feina, en Bert en Xavi i jo cap al Continental... un bingo que hi ha a la carretera de Sants i Riera Blanca...

Allà la vesprada fou horrible, ells tingueren sort cantaren un bingo cadascun però en comptes de tenir cura dels diners... allò que arriba fàcilment se'n va encara més de pressa.

I així fou, l'un trucà a un col·lega i l'altre amb una client d'aquell local de l'ètnia caló per obtenir sengles dosis de droga...

L'endemà un altre client m'explicava que també tenia un problema anava sec i cec (una noia li havia portat la festa a casa i anava ple per dalt i buit per baix)...

Quina facilitat per a obtenir estupefaents...
Cada cop em preocupa més el barri i la seva gent!