dimecres, 30 de setembre del 2009

És curiosa la vida...

Ja fa mesos (o potser un xic més que mesos potser ja més d'un any) quan em vaig retrobar amb una dona, ara i aleshores una noieta de Badia del Vallès...

Era un mar de simpatia, que havia anat a fer les amèriques (estudiar a Texas i treballava actualment per una multinacional...)

I avui recorrent els perfils dels antics/antigues companys de formació professional m'he entretingut a veure com havíem canviat tots.
La Carol amb dues filles i casada, la Hedda tres quarts del mateix i finalment un post de la Carol m'ha reenviat a l'Helena... bufa i ja té un menut entre els braços!
Realment me n'adono que m'estic fent gran, molt gran i que no només el sexe em passa de llarg i no l'entenc, sinó que també ho fa la meva intenció per cercar-lo.
Potser sóc massa prudent/poruc i no vull haver de fer mal a ningú i per aquesta raó intento passar el més inadvertit possible. No ho sé.

D'altra banda he estat pensant en un post anterior d'aquest mateix bloc, i resulta que vaig assabentar-me'n que la noia que m'havia proposat de compartir el llit, segons una amiga anava fins a dalt de tot de les narius de substàncies estupefaents...
Bé què hi farem, si a la gent li agrada la merda jo no evitaré la cuprofàgia aliena.

També m'ha fet recordar cert comentari de la feina... tret al consumidor i tret al camell (són una mica expeditius però potser no hi estic del tot en contra... què punyeta em passa pel cap?, del cert que jo abans no era tan dràstic, jo no era així!!!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada