Espavilat de mena...

Realment sóc espavilat de mena, aprofito les vacances de Setmana Santa per posar-me malalt, però no com molts de vosaltres podeu pensar, no no malalt d'amor ni malalt per les curtes faldilles de les estrangeres...

No, jo que gaudeixo d'una salut força bona, he caigut engripat de mala manera (grip, ulls plorosos, tos, febre) i he hagut de quedar-me a casa (vora el foc).

He estat al llit tres dies, lamentablement sol sense res més que em fes companyia que la bossa d'aigua calenta o la seva versió moderna i electrificada.

Ara que ja queda menys per tornar a la feina ja em començo a trobar bé, avui fins i tot he començat a canviar coses de lloc i posar-ne per llençar unes altres (a ma mare si està al mig, també la llençaré).

Llargues nits...

He descobert que el món va més enllà d'allò conegut per mi... De vegades evoluciono massa lentament als esdeveniments que m'envolten i això m'impedeixen d'adaptar-me com ho fa el camaleó.

Hui he eixit amb el meu company Otger, a prendre una cervesa al carrer de les Sitges, i hi hem acabat com dos "puretes", veient que no només preníem una cervesa sinó que ens han manllevat les cadires de davant nostre i hem estat mirant tot allò que deixava mirar-se (quan puc anar de festa amb el meu amic Solà no hi vol anar mai perquè a Sants hi ha de tot...).

I hem observat unes estrangeres (segurament de l'Est on n'hi havia una que el pobre Crist que portava a la cadena deu anar més roent que si sortís de la forja, ja que estava enmig de la seva apreciada regatera). A més a més hem vist perfils idonis i inidonis per a ser retratats, com si fóssim uns sociòlegs que anàvem a prendre el pols de la nit de Barcelona.

He tingut una topada amb una noia que parlava anglès amb la mala sort que l'he mullat de cervesa. Involuntàriament, no us penseu que l'hagi fet fora... Quins mapes que els donen als estrangers només hi conté l'Eixample i Ciutat Vella amb prou feines, forma part de l'anàlisi sociològica que hem fet (tenia ganes de saber per quins monuments passegen)...

En pujar al FGC, un noi que no aixecava dos pams de terra ha descanviat la pela, allà mateix n'ha deixat constància, d'una sangria mal beguda... i he sentit deixa passar al senyor....

Realment sóc més vell del que crec que sóc! Quina misèria de vida, i quina primavera més meravellosa plena de malles i minifaldilles!!!!