És curiosa la nostra visió del món tant empetitida, ens mirem continuament al melic però no ja com a catalans, la nostra autonomia mental ha estat subsumida i ara ja som espanyols de pro (per la sensació que em permet despendre de veure el telenotícies vaja). Es mor el president honorífic del COI, interessant personatge. Es nascut a Barcelona, al carrer Bailèn, estudia a l'IESE, i casualment és un organisme controlat per l'Opus Dei (com molts dels dirigents de "La Caixa" amb qui va compartir moments de gloria).
Aquest meravellós individu (vituperat per diaris esquerranosos i reformistes de mig món) ha sigut un gran personatge, oh i tant!.
A banda de estar sempre a favor del capital, dels que manaven i de l'Opus Dei (una secta al cap i a la fi, espanyolista i necessària si desitges prosperar), va saber sempre fer de taca d'oli. I no pel fet que s'ha de treure la taca d'oli. Sinó la típica taca d'oli/petroli que per molt que facis mans i mànigues per controlar-la, enfonsar-la, amb fred o calor, sempre està a dalt de tot, i costa mans i mànigues de treure-la!!!
Des de la seva infantesa sempre va anar amb els guanyadors, i ell era el primer de tots, el primer dels ciutadans, quan va ser alumne de l'escola alemanya, lluïa a la solapa un a creu gammada perquè eren els que guanyaven, els triomfadors, els victoriosos, els amos d'Europa... (vegeu vilaweb i el bloc del denunciant), ocupà diversos càrrecs com a afiliat a la "Falange de las JONS" dins de Barcelona, la Diputació, la secretaria d'esports...
El règim el nomena Delegat d'Esports i com a tal representant espanyol al si del COI (crec perquè tenia domini de llengües, en un estat on encara els dirigents no saben res més que la llengua de la capital del regne), li permeté anar escalant dins del COI, juntament amb el coneixement de l'alemany, i la seva estança d'ambaixador a Rússia i Mongòlia, fins a arribar a ser president.
Quan proclamà la victòria de Barcelona, jo ja havia nascut, oh i tant! ja sóc gran, però en obrir el sobre que se li resistia féu alguna cosa similar a això:
"a la Ville de... atendez un moment... (murmuri i rialles de fons)... Barcelona" i ara en cercar-ho arreu trobarem només un únic acte de "A la ville de Barcelona".
Cal tenir molt en compte que l'actual expresident de la generalitat Pasqual Maragall, entrà al si de l'Ajuntament quan Samaranch era president de la Diputació i trabaren amistat...
Quan arribà a la transició, el millor que podia fer, canviar d'aires... Mentre els lligams que Franco havia deixat (lligats i ben lligats) es feien forts i anaven assentant el seu poder.
PS: per cert que tingui el braç alçat no vol dir que sigui franquista (tot i que segons deia ell li mereixia una profunda admiració) vol dir que és un trucatge d'algun insidiós esquerranós o separatista que vol trencar la santa imatge del personatge.
Aquest meravellós individu (vituperat per diaris esquerranosos i reformistes de mig món) ha sigut un gran personatge, oh i tant!.
A banda de estar sempre a favor del capital, dels que manaven i de l'Opus Dei (una secta al cap i a la fi, espanyolista i necessària si desitges prosperar), va saber sempre fer de taca d'oli. I no pel fet que s'ha de treure la taca d'oli. Sinó la típica taca d'oli/petroli que per molt que facis mans i mànigues per controlar-la, enfonsar-la, amb fred o calor, sempre està a dalt de tot, i costa mans i mànigues de treure-la!!!
Des de la seva infantesa sempre va anar amb els guanyadors, i ell era el primer de tots, el primer dels ciutadans, quan va ser alumne de l'escola alemanya, lluïa a la solapa un a creu gammada perquè eren els que guanyaven, els triomfadors, els victoriosos, els amos d'Europa... (vegeu vilaweb i el bloc del denunciant), ocupà diversos càrrecs com a afiliat a la "Falange de las JONS" dins de Barcelona, la Diputació, la secretaria d'esports...
El règim el nomena Delegat d'Esports i com a tal representant espanyol al si del COI (crec perquè tenia domini de llengües, en un estat on encara els dirigents no saben res més que la llengua de la capital del regne), li permeté anar escalant dins del COI, juntament amb el coneixement de l'alemany, i la seva estança d'ambaixador a Rússia i Mongòlia, fins a arribar a ser president.
Quan proclamà la victòria de Barcelona, jo ja havia nascut, oh i tant! ja sóc gran, però en obrir el sobre que se li resistia féu alguna cosa similar a això:
"a la Ville de... atendez un moment... (murmuri i rialles de fons)... Barcelona" i ara en cercar-ho arreu trobarem només un únic acte de "A la ville de Barcelona".
Cal tenir molt en compte que l'actual expresident de la generalitat Pasqual Maragall, entrà al si de l'Ajuntament quan Samaranch era president de la Diputació i trabaren amistat...
Quan arribà a la transició, el millor que podia fer, canviar d'aires... Mentre els lligams que Franco havia deixat (lligats i ben lligats) es feien forts i anaven assentant el seu poder.
PS: per cert que tingui el braç alçat no vol dir que sigui franquista (tot i que segons deia ell li mereixia una profunda admiració) vol dir que és un trucatge d'algun insidiós esquerranós o separatista que vol trencar la santa imatge del personatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada