divendres, 14 de maig del 2010

De l'Orador

Ja fa dies que tinc en ment escriure aquest text, és en referència a un llibre del segle II abans de Crist, que ja fa uns anys em va recomanar un professor de la facultat de dret, un professor de dret processal anomenat Redondo.
A banda de ser un xicot molt dinàmic i força competent, ens va abocar a què llegíssim aquesta obra, i vaig tenir sentiments contraposats quan vaig trobar-la a la biblioteca de la facultat de Dret, en els seus dos toms.

Dos toms fets amb paper de barba, per la fundació Bernat Metge (i que en desconec la data d'adquisició per part de la facultat). Aquests llibres per la tipologia del paper, tenien encara les pàgines enganxades...

I he tingut l'honor i la tristor de separar-les amb cura (no de tot el llibre sinó d'uns quants fulls fins que vaig decidir adquirir-lo a la llibreria més propera i en les mateixes condicions: paper de Barba i de la Fundació Bernat Metge).
I em pregunto perquè no hi ha hagut ningú abans que no s'hagi preocupat d'agafar aquest llibre?
Realment m'entristeix, i això que jo no sóc un gran lector...

Ara que acabo el meu ensenyament, me n'adono que potser no aprenc el que diuen els llibres, però com no ho fa la majoria de la gent. He d'implicar-me en el coneixement com a subjecte d'aquest per a que la meva memòria el retingui.
Ara me n'adono que potser jo no sé dret, no tinc la capacitat d'oratòria i bell recitar que demana Marc Tuli Ciceró en el seu llibre, ni molts dels coneixements que ha de tenir un bon jurista...
Però dissortadament me n'adono que els legisladors (polítics/jutges/professors) tampoc!

Dues mostres senzilles com són el fet de fer-nos llegir les exposicions de motius de la Llei Hipotecària de 1861 o de la Llei d'enjudiciament Criminal de 1881 o la d'Enjudiciament Civil també del 1881... Són lleis que o bé son parcialment vigents, o bé que encara tenen preceptes en vigor avui en dia...

Són legislacions que han aguantat més de cent anys amb alguna petita reforma però és que el Codi Penal de la democràcia porta 21 reformes parcials i només té 15 anys! (segons la pròpia consellera Tura una reforma cada 9 mesos!)...

Què està passant? Realment perquè no hi ha previsió? Les lleis no són per un moment, ni han de ser creades "ad hoc" com van fer amb la llei de partits. Les lleis han de ser una eina que vagi més enllà de la finalitat de la pròpia societat, un parell de passes per davant...

1 comentari:

  1. Les Lleis seveixen per regular la societat, el tracte entre els homes. Mai poden anar per davant, si no és per imposar noves conductes, no sempre acceptades pels ciutadans. La velocitat de canvi d'una societat com la romana NO és equiparable a la nostra. I si els romans tenien corruptes com Catilina, nosaltres els tenim a tot l'escalafó social. I més enginyosos.

    ResponElimina