LA DARRERA BATALLA

No m'agrada haver de pensar que en aquesta vida hem de passar etapes, i hem de anar progressant i avançant de vegades abandonant tot allò que t'envolta. De vegades no vull pensar-hi però la ment se me'n va a pensar què passarà d'ací 2 anys o d'ací 30 (amb la respectable edat de 64 anys!), els pares segurament morts, i la meva vida que encararà la darrera cursa. Realment avui es nota que estic negatiu, deu haver estat que jo penso en una suposada vida que m'esperarà, sempre i quan acabi els estudis...
De la mateixa manera que ho està fent el Joan Laporta Estruch que finalment plega de les seves funcions dins de l'associació més gran de Catalunya, el Barça. Aquesta entitat sense ànim de lucre, què a més a més és passió de la majoria dels catalans (excepte la Sílvi), ha estat governada per ell amb mà de ferro, amb eliminacions no físiques però si en el sentit de persones del club i membres de la junta directiva, va fer fora persones que estaven molt a prop d'ell i que havien sigut de molta confiança... Em ve a la memòria el documental produït a l'estranger on es veia una reunió de directius i ell dient "m'estic foten com un bacó"... imatges esperpèntiques d'un president de club amb aspiracions polítiques, que sempre ha desentonat en els afers més propers a la provocació que a la representació (l'afer dels pantalons a l'aeroport... picabaralles sobre la independència...).
Em ve a la memòria també el fet que quan ell era president i fou amenaçat per expulsar els Boixos, va contractar com a guarda de seguretat un curiós individu, el que aleshores era el seu cunyat (o cunyadíssim)...
Ell feia proclames independentistes i mentre contractava el cunyat del qual en negava la vinculació amb la Fundación Francisco Franco...
Curiós independentista que es vincula canònicament amb una família d'ultradreta...

Pot ser que els catalans no sapiguem governar-nos mai, i mai assolim l'autonomia que té Portugal, però no ens mereixem que aquest individu segueixi a la vida pública. Ell en comptes de fer bandera de l'independentisme intel·ligent, ha fet beligerància sense sentit del que realment és, brandant un hooliganisme fora de lloc i que a sobre en el seu comiat demana a la federació espanyola de futbol, aquella que només ens deixa fer un partit de costellada a l'any perquè va obligar a canviar els estatuts de la FIFA, a organitzar una final on hi ha dos equips que mostren orgullosos el seu espanyolisme, l'Atletico de Madrid i el Sevilla.

Oferint doncs el pedestal que ell orgullós mostrava de catalanitat, a uns grupuscles que impúdicament mostren llur espanyolitat. Ambdós grups de afeccionats han passejat per Barcelona mostrant enormes draps de colors roig i groc i a sobre el diari digital "Libertad digital" se'n fa ressò i ho proclama com un triomf...


Gracies Laporta, perquè finalment has finalitzat el mandat, gràcies per permetre que el ranci espanyolisme es passegi impúdicament per Barcelona, gràcies i no tornis. Perquè hi ha estúpids independentistes (com puc ser jo) i independentistes estúpids.

Nota de l'autor: Realment dins del Camp Nou, ja hi havia hagut banderes espanyoles, pel mundial del "naranjito del 1982", i també pels jocs olímpics on Guardiola i companyia guanyaren la medalla d'or de futbol... Però el tarannà del senyor Nuñez, president en ambdós casos em permetien d'assumir-ho, en cap cas amb el president sortint del Barça.
Normalment sóc acurat i no és el meu estil ofendre a ningú. Si algú se sent ofès modificaré el contingut de l'article. L'autor