Divendres, estava mirant el canal 24h de la Televisión Españññola, on explicaven que a 100 milles de distància de Nova York, hi havia un tossut italo-americà que havia decidit de conèixer (l'espanyol) el castellà, aprendre'l i fer-se professor, quan aquest idioma estava malt vist als EUA.
El benvolgut senyor Arzo, crec que així es deia el personatge (semblava sortit d'un d'aquells prototípics restaurants italians) es dedicava a fer aprenentatge del castellà des de feia més de 37 anys, tenia guarnida la seva classe amb tot d'imatges d'indrets de la geografia estatal. Aquest senyor afirmava orgullós que un cop cada dos anys viatjava a territori espanyol per poder adquirir la darrera discografia de moda (Bisbal, Bustamante, Chenoa i coses d'aquest estil)...
Però realment em va fer ràbia, no pas el personatge sinó un fet que consideraven normal vist des de la distància i que ací volen negar.
El professor en qüestió es dedicava a fer les classes en immersió lingüística, és a dir castellà des del primer moment fins al final de la lliçó.
I és aleshores quan se m'arrissen els cabells del clatell i penso que si demostréssim que l'escola catalana pretén que hi hagi un coneixement adequat de la nostra llengua en base a suficiències lingüístiques i a capacitat per a poder funcionar indistintament amb els dos idiomes cooficials (l'un el propi i l'altre l'imposat legalment) i s'ensenyés a la resta de l'estat aquesta realitat...
Hauríem begut oli...
El benvolgut senyor Arzo, crec que així es deia el personatge (semblava sortit d'un d'aquells prototípics restaurants italians) es dedicava a fer aprenentatge del castellà des de feia més de 37 anys, tenia guarnida la seva classe amb tot d'imatges d'indrets de la geografia estatal. Aquest senyor afirmava orgullós que un cop cada dos anys viatjava a territori espanyol per poder adquirir la darrera discografia de moda (Bisbal, Bustamante, Chenoa i coses d'aquest estil)...
Però realment em va fer ràbia, no pas el personatge sinó un fet que consideraven normal vist des de la distància i que ací volen negar.
El professor en qüestió es dedicava a fer les classes en immersió lingüística, és a dir castellà des del primer moment fins al final de la lliçó.
I és aleshores quan se m'arrissen els cabells del clatell i penso que si demostréssim que l'escola catalana pretén que hi hagi un coneixement adequat de la nostra llengua en base a suficiències lingüístiques i a capacitat per a poder funcionar indistintament amb els dos idiomes cooficials (l'un el propi i l'altre l'imposat legalment) i s'ensenyés a la resta de l'estat aquesta realitat...
Hauríem begut oli...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada