Realment entenc que la política cada cop fa més fàstic i que la gent se sent anorreada, empetitida i embafada d'aquest comportament generalitzat de la classe dirigent.
Si abans un podia ser obrer i dedicar-se temporalment a la política, però avui en dia s'ha esdevingut una classe, un estament fora dels nivells...
Abans es deia que hi havia una classe obrera, una classe mitja i una classe alta-noblesa-burgesia
A hores d'ara hem d'afegir-hi una classe política, que a Barcelona viuen principalment al barri de Sant Gervasi i Sarrià i que amb prou feines es volen preocupar de les realitats del món.
Em centraré però en fets que són preocupants per altres motius. A hores d'ara no sembla que res hagi de canviar ni a la política d'ací, ni a l'espanyola.
Des de Madrid porten anys de desgovern (des del 1996 aproximadament és a dir més de 14 anys de descontrol) i ací des dels darrers escàndols economico-polítics te n'adones que només la classe dirigent i els seus acòl·lits (aquells que a casa anomenen "gent de l'Olla") són els que remenen les cireres, sempre de primera florada i classe extra.
Aquells què poden permetre's tenir contactes a diversos ajuntaments i poder dedicar-se a fer de comissionistes o també coneguda com la postura egípcia...
Veus com els membres de confiança de convergència democràtica rebien diners a través de subjectes com en Millet, veus com un tal Luiggi repartia a dreta i esquerra (Membres de la Diputació, de Convergència, Socialistes).
I rebien diners de les magnífiques transaccions (diners de tots recaptats a través d'impostos).
La desgràcia és que tots hi estan ficats, tots els partits tenen les mans untades, els sindicats reben 16 milions d'Euros per a dur a terme funcions de formació i són els encarregats de contractar i acomiadar qui ha de dur a terme aquests cursos...
I aleshores s'ha de confiar en la política?
En un primer moment caldria dir que rotundament NO.
Però la reflexió ha de ser més profunda, si no vaig a votar m'estic inhibint com a ciutadà i més greu encara, els deixo mans lliures perquè facin i desfacin al seu lliure albir.
Ah NO!, aniré a votar tot i que sigui una estona perduda, que governin uns lladres i que no facin res del que han promès, però pel simple fet que la meva llibertat és meva no els penso permetre que triïn sense comptar amb la meva opinió.
Una opinió petita, senzilla i potser fins i tot ridícula, però pròpia madurada i mesurada. I per aquest pensament meu té el valor de denúncia, de reacció contra aquesta colla de lladres usurpadors d'idees del poble.
Per aturar-los no ens podem inhibir, cal poder DECIDIR!
Si abans un podia ser obrer i dedicar-se temporalment a la política, però avui en dia s'ha esdevingut una classe, un estament fora dels nivells...
Abans es deia que hi havia una classe obrera, una classe mitja i una classe alta-noblesa-burgesia
A hores d'ara hem d'afegir-hi una classe política, que a Barcelona viuen principalment al barri de Sant Gervasi i Sarrià i que amb prou feines es volen preocupar de les realitats del món.
Em centraré però en fets que són preocupants per altres motius. A hores d'ara no sembla que res hagi de canviar ni a la política d'ací, ni a l'espanyola.
Des de Madrid porten anys de desgovern (des del 1996 aproximadament és a dir més de 14 anys de descontrol) i ací des dels darrers escàndols economico-polítics te n'adones que només la classe dirigent i els seus acòl·lits (aquells que a casa anomenen "gent de l'Olla") són els que remenen les cireres, sempre de primera florada i classe extra.
Aquells què poden permetre's tenir contactes a diversos ajuntaments i poder dedicar-se a fer de comissionistes o també coneguda com la postura egípcia...Veus com els membres de confiança de convergència democràtica rebien diners a través de subjectes com en Millet, veus com un tal Luiggi repartia a dreta i esquerra (Membres de la Diputació, de Convergència, Socialistes).
I rebien diners de les magnífiques transaccions (diners de tots recaptats a través d'impostos).
La desgràcia és que tots hi estan ficats, tots els partits tenen les mans untades, els sindicats reben 16 milions d'Euros per a dur a terme funcions de formació i són els encarregats de contractar i acomiadar qui ha de dur a terme aquests cursos...
I aleshores s'ha de confiar en la política?
En un primer moment caldria dir que rotundament NO.
Però la reflexió ha de ser més profunda, si no vaig a votar m'estic inhibint com a ciutadà i més greu encara, els deixo mans lliures perquè facin i desfacin al seu lliure albir.
Ah NO!, aniré a votar tot i que sigui una estona perduda, que governin uns lladres i que no facin res del que han promès, però pel simple fet que la meva llibertat és meva no els penso permetre que triïn sense comptar amb la meva opinió.
Una opinió petita, senzilla i potser fins i tot ridícula, però pròpia madurada i mesurada. I per aquest pensament meu té el valor de denúncia, de reacció contra aquesta colla de lladres usurpadors d'idees del poble.
Per aturar-los no ens podem inhibir, cal poder DECIDIR!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada