Dissabte, tarda avorrida i xafogosa, plena de reposicions televisives i mals programes; sèries que repeteixen a la matinada, canals replets d'una gasòfia indecent de ser vista al 20è aniversari de la mort del mestre Pedrolo...
Havent dinat em disposo a fer allò tan comunment anomenat zàpping, i em trobo "El pecat de George Bailey"...
El títol del film no és aquest com comprendreu, però és la barreja del "Pecat de Harold Diddlebock" i aquest.
Podria fer-ne una endevinalla a banda d'una gran lliçó d'economia i història, però no crec que sigui tant bo relatant fets com per a que la gent l'endevini. Però s'aprèn que en moments de pànic, només aquell qui té el cap fred pot aguantar l'embranzida i tirar endavant.
L'altra lliçó que puc treure'n és que la pròpia vida del protagonista està marcada per la dedicació altruista, però ell posa límits que tothom ha d'aprendre a posar...
De mica en mica construïm murs que ens separen de l'exterior, la gent va assolint quotes de llibertat autònoma, llevar-se al matí, treballar, fer vacances... Oblidant-nos-en de temps pretèrits on hi havia alguna altre tipus de vincles...
Senzillament ens convertim en esclaus del sistema, de l'altra banda hi ha aquells que poden viure de les rendes que l'àvia li proporciona donat que en èpoques anteriors va fer fortuna (oi Vador?), i d'altres que donat que el sistema els ha expulsat han de intentar sobreviure...
Realment avui he après una gran lliçó d'economia amb una film dels quaranta... Ah! si Capra aixequés el cap!
Havent dinat em disposo a fer allò tan comunment anomenat zàpping, i em trobo "El pecat de George Bailey"...
El títol del film no és aquest com comprendreu, però és la barreja del "Pecat de Harold Diddlebock" i aquest.
Podria fer-ne una endevinalla a banda d'una gran lliçó d'economia i història, però no crec que sigui tant bo relatant fets com per a que la gent l'endevini. Però s'aprèn que en moments de pànic, només aquell qui té el cap fred pot aguantar l'embranzida i tirar endavant.
L'altra lliçó que puc treure'n és que la pròpia vida del protagonista està marcada per la dedicació altruista, però ell posa límits que tothom ha d'aprendre a posar...
De mica en mica construïm murs que ens separen de l'exterior, la gent va assolint quotes de llibertat autònoma, llevar-se al matí, treballar, fer vacances... Oblidant-nos-en de temps pretèrits on hi havia alguna altre tipus de vincles...
Senzillament ens convertim en esclaus del sistema, de l'altra banda hi ha aquells que poden viure de les rendes que l'àvia li proporciona donat que en èpoques anteriors va fer fortuna (oi Vador?), i d'altres que donat que el sistema els ha expulsat han de intentar sobreviure...
Realment avui he après una gran lliçó d'economia amb una film dels quaranta... Ah! si Capra aixequés el cap!
Hauries de sortir més. Només es viu un cop, i la joventut la pots gastar o malmenar. O estudies o disfrutes, fer zapping és propi de edats provectes... i avorrides de viure.
ResponElimina