Era un dia especial, no en conec les raons però notava en l'ambient que el dia havia de ser únic.
Havia sortit de casa i tenia la sensació que tot havia de sortir bé, que havia d'obtenir els resultats volguts, havia de sadollar la meva ànima assedegada.
Havia començat al barri i ja estava a ciutat vella, cercant aquella complicitat que em faria diferent; caminava, carreró per carreró...
Olorava els carrers com el personatge de Süskind; i no en trobava l'entrellat. Es barrejaven olors de perfums, de cremes solars, d'aigües de colònia, de la primavera que tot ho ocupava.
Cansat de la cerca sense haver trobat allò que la meva ànima anhelava, vaig asseure'm esperant i la fragància s'apoderà del meu ser mortal i pecador. Estava al lloc correcte i m'imaginava com s'havia de fer.
Calent, ben calent, jo estava preparat amb tots els sentits a punt i esperant poder gaudir dels plaers que em podia proporcionar. M'imaginava com havia arribat al meu abast i mentre la seva flaire envaïa l'estança.
I recreava cada instant...
L'oli ben roent, i el jarret enfarinat i fregit; al mateix oli ja enfarinat hi abocaren la ceba, la pastanaga, l'all i el tomàquet, el vi negre, vi ranci, la farigola (que a casa en diem timó) i la carn sofregida altre cop a la cassola...
Finalment unes quantes carreretes i davant meu la temptació d'un fricandó que em recordava el que feia la meva àvia (ACS)... gairebé tant perfecte com la seva flaire. Els olors són records i aquests venen de la meva infantesa, incorrupta i perfecta
Quants records, mmm.
Havia sortit de casa i tenia la sensació que tot havia de sortir bé, que havia d'obtenir els resultats volguts, havia de sadollar la meva ànima assedegada.
Havia començat al barri i ja estava a ciutat vella, cercant aquella complicitat que em faria diferent; caminava, carreró per carreró...
Olorava els carrers com el personatge de Süskind; i no en trobava l'entrellat. Es barrejaven olors de perfums, de cremes solars, d'aigües de colònia, de la primavera que tot ho ocupava.
Cansat de la cerca sense haver trobat allò que la meva ànima anhelava, vaig asseure'm esperant i la fragància s'apoderà del meu ser mortal i pecador. Estava al lloc correcte i m'imaginava com s'havia de fer.
Calent, ben calent, jo estava preparat amb tots els sentits a punt i esperant poder gaudir dels plaers que em podia proporcionar. M'imaginava com havia arribat al meu abast i mentre la seva flaire envaïa l'estança.
I recreava cada instant...
L'oli ben roent, i el jarret enfarinat i fregit; al mateix oli ja enfarinat hi abocaren la ceba, la pastanaga, l'all i el tomàquet, el vi negre, vi ranci, la farigola (que a casa en diem timó) i la carn sofregida altre cop a la cassola...
Finalment unes quantes carreretes i davant meu la temptació d'un fricandó que em recordava el que feia la meva àvia (ACS)... gairebé tant perfecte com la seva flaire. Els olors són records i aquests venen de la meva infantesa, incorrupta i perfecta
Quants records, mmm.
Molt be, si senyor! Veig que ja feu com els grans escribidors, manllevan les idees dels col.legues per fer un bon article abans que l'altre.!!! Un migdia t'he de dur a la Casa de Menjars del carrer Elisabets. I fotren's un bon plat de fricandÓ. Salut, bandarra!
ResponElimina