Avui ha estat un d'aquells dies que no desitges ni a un enemic, he donat més voltes que el 29; però anem a pams.
De bon matí tenia una sensació estranya de neguit perquè havia d'anar fins a Lliçà de Vall, per un afer de la feina... I m'he despertat sobresaltat a quarts de sis del matí!
He esperat a que sigués un xic més tard i he emprès un viatge cap al Vallès Oriental.
La notícia no era bona, al meu "client" li demanen quatre anys de presó per diversos delictes... El calmo ens prenem un cafè i un te de llauna...
En tornar a Barcelona he resolt un petit deute que tenia (i demà em tocarà fer front al darrer!). En aquestes que ja estava embolicat i he passat pel bar cap a veure un amic a la Colònia Castells... I Buff ja eren les 17h i encara no havia parat ni a dinar!
Prenc l'autobús i el metro i em planto a l'estació. Allà davant he perdut el Nord, la brúixola ha entrat al triangle de les Bermudes i jo encara no tinc la sensació d'espai temps...
Realment ha estat un fet horripilant!
He passat un dels darrers pitjors tràngols dels darrers dies, he aconseguit evitar el problema però ha ressorgit amb força, inquietant i angoixant (recordava fins a cert punt el nas d'en Cyrano què és un punt a mirar en la distància; o aquell gra de la llunyana pubertat que casualment aquell dia se'l mirava tothom amb ganes de fer-te sentir malament...
Em recordava també alguna de les obres de Dalí on la perspectiva permetia que independentment d'on et poses et segueix la mirada del quadre...
Han estat moments difícils però no he sucumbit, he sortit compungit, torturat, empetitit, i gairebé indemne...
PS: No crec que pugui suportar-ho gaire més
De bon matí tenia una sensació estranya de neguit perquè havia d'anar fins a Lliçà de Vall, per un afer de la feina... I m'he despertat sobresaltat a quarts de sis del matí!
He esperat a que sigués un xic més tard i he emprès un viatge cap al Vallès Oriental.
La notícia no era bona, al meu "client" li demanen quatre anys de presó per diversos delictes... El calmo ens prenem un cafè i un te de llauna...
En tornar a Barcelona he resolt un petit deute que tenia (i demà em tocarà fer front al darrer!). En aquestes que ja estava embolicat i he passat pel bar cap a veure un amic a la Colònia Castells... I Buff ja eren les 17h i encara no havia parat ni a dinar!
Prenc l'autobús i el metro i em planto a l'estació. Allà davant he perdut el Nord, la brúixola ha entrat al triangle de les Bermudes i jo encara no tinc la sensació d'espai temps...
Realment ha estat un fet horripilant!
He passat un dels darrers pitjors tràngols dels darrers dies, he aconseguit evitar el problema però ha ressorgit amb força, inquietant i angoixant (recordava fins a cert punt el nas d'en Cyrano què és un punt a mirar en la distància; o aquell gra de la llunyana pubertat que casualment aquell dia se'l mirava tothom amb ganes de fer-te sentir malament...
Em recordava també alguna de les obres de Dalí on la perspectiva permetia que independentment d'on et poses et segueix la mirada del quadre...
Han estat moments difícils però no he sucumbit, he sortit compungit, torturat, empetitit, i gairebé indemne...
PS: No crec que pugui suportar-ho gaire més
Hòstia, Poku! Aquestes experiències s'han d'explicar amb més detalls. M'he quedat amb les ganes de saber si una xati s'ha "prendat" de tu, si t-has estripat els pantalons o has tingut un contacte a la 3ª fase... Cony, amb la mania de ser críptic!!!
ResponElimina