Jorns estúpids

Abans que acabi l'any es posa a lloc el món o bé som més aprop de l'apocalipsi, depèn.

Mentre a la borsa sembla que l'efecte Rally de Nadal o Candlestick ha finalitzat i les cotitzacions comencen a caure abans que finalitzi l'any. En Mas és proclamat President de la Generalitat i serà a partir d'ara el Molt Honorable; una "model" es casa amb el fundador de Playboy...

Els pobres damnificats d'Air Comet, que es van quedar penjats per aquestes dates, sense bitllet ni diners, ni manera humana de poder gaudir del Nadal amb les persones estimades, han sofert un darrer revés. La fallida d'Air Comet era de tanta envergadura que per molt que reclamin encara hi haurien de posar diners ells.

I això que el propietari Díaz Ferran està embargat i ha comentat que només disposa d'uns sis-cents euros al seu compte corrent! (pobret!)

Per sort ja ha passat la part més greu de les festes, Nadal i Sant Esteve; havent d'aguantar la família, els cosins, els parents, oncles i tietes...

De vegades desitjo que quan trobi parella, no tingui cap mena de parentela (ni pares, ni avis, ni oncles, ...) sovint hi penso (i ho penso) perquè no em suporto a mi mateix, quan he de suportar altra gent a mes a més se m'enfonsa el món. Ara entenc perquè el meu oncle després de quaranta anys de cara al públic viu aïllat, com un ermità.

Per desgràcia he vist el Govern del Molt Honorable President de la Generalitat, Artur Mas i Gavarró,

i la novetat és que no són a l'oposició. Ara manen, o més ben dit tornen a manar...

Déu n’hi do amb la tria que ha fet... el govern dels millors diu ell. 

Ostres quina renovació. Sang nova?

Un govern aristocràtic que em recorda moltíssim al darrer govern Pujol. Us preguntareu perquè?, senzill, molt senzill. Els noms són gairebé els mateixos amb alguna petita modificació.

El President ha canviat ara és Artur Mas i Gavarró.

Vicepresidència Joana Ortega (nou nom dins del govern)

Governació (va passar per  les mans de Duran Lleida, Gispert i Josep M. Pelegrí) respectivament avui en dia, Cap del Grup Parlamentari a Madrid; Presidenta del Parlament i Conseller altre cop (d’una conselleria nova Medi Ambient i Agricultura).

De Gispert també fou Consellera de Justícia, i Justícia i Interior (ara Presidenta Parlament).

Mas Colell ho fou d’Universitats

Rigau de Benestar i Família

Felip Puig: Conseller d’Interior

Francesc Homs ho fou d’Economia i ara és portaveu del Govern

Ooohhh!!! Quants canvis! Si d'onze consellers la meitat ja ho havien estat! Vaja si que hi ha poca capacitat al país, o què bons han de ser per tornar a ser consellers, ja que no hi ha més capital humà!

Una de les novetats, Pilar Fernández Bozal, ex-advocat de l’Estat a Catalunya; és la nova consellera de Justícia, triada d’entre els millors (la posà el govern Espanyol al càrrec i aquesta trià al que havia estat Candidat de la Falange Española y de las JONS per Tarragona, Jorge Buxadé; per presentar el recurs de l’Estat pel “referendum” d’Arenys de Munt... I per rematar-ho del tot compara la consulta d'Arenys amb el suport d'alguns municipis a grups ProEtarres. 
Per Déu!

Cercant el senyor Buxadé, he trobat aquest document d’audio, amb l’inconfusible Alejo Vidal Quadras... Quina Colla!!!)

Potser és el govern dels millors però si no hi ha sang nova, vol dir que els millors es van extingint com ho van fer els dinosaures i d'ací un temps serem governats, no pels millors sinó pels més trepes. Donat que el capital humà capaç està desapareixent.

Recordo haver llegit allò que digué un polític que s'ha de viure i conèixer per quan siguis gran poder manar amb el seny necessari, però darrere d'això hi ha d'haver gent que intenti seguir aquest camí. 

Una miqueta recordant Kavafis, en la cançó que cantava en Llach al Viatge a Ítaca. Potser tots els polítics haurien de fer el seu viatge particular i potser, només potser amb els set anys a l'oposició n'haurà après. 

 

El pitjor és que hi hagi gent vàlida però sense ganes de compromís, només tindrem allò que no ens mereixem i el que sigui serà raquític, vell, decrèpit i sense cap altra finalitat que la mediocritat absoluta... (pudor i més pudor de naftalina).