Des d'aquell jorn a Perpinyà on una noia em demanà el telèfon, ja han passat força anys.
Tants que amb prou feines puc recordar aquella magnífica noia, recordo que era rossa i amb els ulls clars. I que en un estúpid jorn amb el valor de l'embriaguesa la vaig telefonar i allà sense començar acabà tot...
Des d'aleshores mai més una dona m'havia demanat el telèfon, o me l'havia ofert fins enguany; però els fets de vegades no són el que semblen.
La Larissa (el nom és fictici naturalment) me'ls va donar, fix i mòbil, es convidà a dinar perquè li devia. Des de llavors ens hem trobat diversos cops, com a amics. Però realment les coses no són mai allò que t'imagines. La meva gran pregunta: què pretén? Volia sexe i ara només amistat? Buf! Alleujat o hauria d'estar trist!?
Tants que amb prou feines puc recordar aquella magnífica noia, recordo que era rossa i amb els ulls clars. I que en un estúpid jorn amb el valor de l'embriaguesa la vaig telefonar i allà sense començar acabà tot...
Des d'aleshores mai més una dona m'havia demanat el telèfon, o me l'havia ofert fins enguany; però els fets de vegades no són el que semblen.
La Larissa (el nom és fictici naturalment) me'ls va donar, fix i mòbil, es convidà a dinar perquè li devia. Des de llavors ens hem trobat diversos cops, com a amics. Però realment les coses no són mai allò que t'imagines. La meva gran pregunta: què pretén? Volia sexe i ara només amistat? Buf! Alleujat o hauria d'estar trist!?
Balaaa! :D
ResponElimina