A dia d'avui noto l'ambient pesat i la vida feixuga, potser perquè tot ens afecta podent crear un cert desànim un cert desassossec.
Potser perquè d'un temps ençà els dies no els faig productius com els havia fet, potser perquè sempre he entès l'amistat com un deure de responsabilitat de no deixar a la gent abandonada a la seva sort, a menys que aquestes persones mostrin un desinterès o apatia vers mi aleshores deixo la vida fluir. Si no els cal la meva amistat, desaparec i com l'aigua a través d'un filtre, m'escolo lentament.
Però què entenem per amistat?
Jo sóc d'aquelles persones que sovint el sobreentenem, des de ajudar a fer una mudança, fins a col·locar un vidre a una finestra o fer una reparació d'un endoll. Per consolar i confortar, tant com sigui possible.
He estat sempre a les dures i a les madures. Però fins ara mai m'havia passat que fos empatia unilateral. Els que m'han envoltat, sempre han respost amb mi i per a mi.
Però aquesta vegada m'he sentit decebut. Suposo que també forma part de les experiències de la vida.
Aprendre a que no pots pensar que tothom és igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada