La història és tossuda

Les grans decepcions de l'economia al món actual poden començar per una simple formulació o per grans càlculs que no ens porten enlloc.

Els economistes, com diu a casa la meva tieta, són tots una colla de "fantasmes", ja que tots deien que la crisi era segura, que no es podia seguir així, que aquella manera de funcionar no ens seria bona... i què van fer-hi ells per a evitar-la?
Alguns, res de res. D'altres feien prediccions de futur que ningú volia escoltar, com les prediccions de Kassandra...

La desgràcia que ens trobem es que no s'han limitat els mitjans d'especulació, no s'han posat traves, ni hi ha límits, i potser és un moment addient per explicar què són les SICAV d'una manera senzilla i qui són els "mariachis"... 
 

Perquè tot està muntat a base d'especulació i més especulació.

Petit resum dels termes emprats en l'economia especulativa:

Hedge Funds: són uns instruments d'inversió-especulació, que es gestionat per bancs o empreses dedicades a la gestió de capitals i empren mitjans diversos: venda en curt (o en descobert, anomenat short selling o shorting), CDS (Credit default swaps), Swaps, Mercat de futurs o opcions i lloguer d'accions (palanquejament).


En definitiva, empren mitjans d'aposta d'accions que no tenen.
En el shorting s'aposta que un valor tindrà un preu determinat a una hora determinada afavorint que aquests valors baixin i el guany resultant és la diferència entre el preu del valor en el moment de fer l'aposta i el valor real a l'hora determinada. Sense necessitat de ser accionista real de l'empresa. 

CDS: Encara que sembli estrany, és un sistema d'apostes en contra d'un valor o empresa, o fins i tot el que anomenen "deute sobirà" entès tota la vida com a deute públic de cada Estat. I aquests CDS, és l'assegurança que cobreix aquest valor.
Els especuladors el que pretenen és cobrar l'assegurança que cobreix el valor. Intenten enfonsar el preu (o fer pujar la prima de risc, o desestabilitzar l'economia) per a fer saltar aquesta assegurança que protegeix el valor. Traslladant el problema a les asseguradores que han optat per fer la pòlissa per assegurar-ne el retorn. (Cas paradigmatic el deute Grec, que els bancs francesos i alemanys volíen que saltés per cobrar de les asseguradores britàniques i americanes). 

Opcions sobre futurs. Visualment sembla el més senzill d'aquests, la finalitat és adquirir la producció d'un bé o servei tenint en compte l'evolució del mercat i de la demanda. Amb actius com coure, carbó, blat, ordi, soja, or, en un termini futur de 3, 6, 9 mesos...


Palanquejament "-apalancamiento-" en definitiva curt i ras és l'ús de diner prestat en comptes dels recursos propis de l'empresa per acometre inversions, sovint de tipus especulatiu. (de manera que quan hi ha benefici el guany és excepcional; permetent no traslladar els problemes de liquiditat a l'empresa, però si no hi ha retorn ràpid el circulant de l'empresa se'n veu afectat. Aquesta és la definició bàsica, però l'excepcionalitat rau en què el que es presta no són diners sinó accions.

SICAV's: Societat d'inversió de Capital Variable: és el que n'anomenen una societat d'inversió col·lectiva, amb un seguit de beneficis, i uns requisits.
Beneficis exempció d'ITP i pagament d'Impost de Societats superreduit (fins a l'1%). A més a més un requisit d'haver-hi 100 partícips, on diuen que hi ha 1 titular i 99 mariachis desconeguts, persones de palla que ocupen la resta de l'accionariat i que ni en són responsables ni en reben cap mena de prestació.
 
Finalment les Operacions binàries (del Forex): es similar a les operacions de Shorting però té dues opcions comprar (Call) vendre (Put). Amb el guany obtingut per l'apreciació o devaluació d'un valor en un transcurs de temps. Sense haver de comprar-lo. És més habitual en materials i recursos (or, petroli, coure, platí) que en accions.
Tot això per fer-nos oblidar que els diners són per crear riquesa, no per especular. El llibre de capçalera dels liberals econòmics (no aquesta colla de salvatges especuladors i creadors de desigualtats) era "La riquesa de les nacions" d'Adam Smith... però tot i això no es pogueren evitar les primeres grans bombolles econòmiques (la dels Tulipans, de les espècies i la dels Mars del Sud que ja va citar JK Galbraith al llibre El crack del 29) escrit pels volts dels anys 50 del segle passat.

La història és tossuda perquè l'home és dèbil en la seva evolució, per això repetim especulacions, bombolles i conflictes.