Sovint la història la mouen persones que passen anònimes fins que en un moment donat emergeixen, com grans líders. En moments que la gent acostumada a uns hàbits monòtons i submisos, no sap com reaccionar. Mentre que d'altres han estat o s'han erigit o els han erigit en líders.
Casos com en Macià, un Coronel de Vilanova i la Geltrú (amb molts vincles amb Les Garrigues), era un militar d'origen català, que havia estudiat enginyeria i condemnant els fets de l'Assalt al Cu-cut, de militar a catalanista.
De la mateixa manera i salvant la distància i el moment. Apareixen gent que es posa al capdavant dels problemes. Destacaria gent com l'Ada Colau, amb una meritòria compareixença davant de la comissió del Congrés per a la Dació en Pagament, clara i contundent. Però contundent amb elegància. I sap greu de dir-ho d'aquesta manera pero tots els bancs hi han col·laborat de manera necessària en
encarir els immobles, en incrementar-ne les valoracions i l'Estat, en fer-nos creure que érem tots més rics perquè els nostres béns valien més.
Altres casos darrerament, puc citar i amb tot el respecte per la seva memòria com en Martí Gasull, a qui vaig conèixer personalment, i amb constància, amb suport de voluntaris, amb iniciatives que podríem titllar d'un pel agressives (i aquells qui no combreguin amb aquestes les titllaran de nazis, jo en cap moment vaig sentir dir-li mai de minoritzar o perseguir mai cap llengua, perquè la llengua minoritzada era la catalana, quan Ikea, Decathlon (entre d'altres) només publicaven els catàlegs en castellà ningú deia que fossin res) És una de les baules de la normalització en aquests establiments i un dels que lluità per la paritat 50% del cinema en català.
La presidenta de la ANC, Carme Forcadell, també es una persona feta d'una altra pasta. Sembla que no tingui por, que no l'hagi d'aturar res ni ningú, sembla que la seva eloqüència, gosadia i perserverància no tinguin aturador ni tinguin límits.
En menor mesura (perquè no són tant visibles hi ha altres persones, com la Muriel Casals, amb pocs esglais però sense pausa fan la feina).
A les Corts Valencianes, hi ha una veu que no la fan callar i diu veritats com a punys, la diputada a les Corts Monica Oltra (moltes de les compareixences les podreu trobar a Youtube).
Aquestes són les veus que sentim però del cert i segur que n'hi ha que no passen el seu bocí d'influència, del seu barri, comunitat, escala o poble. A tots els que fan d'altaveu dels valors i la veritat, amb independència de la seva afinitat política, gràcies per seguir sent com sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada