De les darreres converses que vaig tenir amb l'Otger fou sobre el llibre que havia escrit Trias Fargas, home demonitzat posteriorment com a liberal, però les coses d'abans no són com les d'ara, si en Pallach hagués viscut més el PSUC o el PSC hagueren estat diferents, i si el Trias Fargas hagués viscut una mica més en aquests moments estaria totalment en contra d'això que en diuen liberalisme econòmic.
Aquest nom avui dia, corromput i pervertit, fa que en nom de la "llibertat de mercat" es desreguli els drets socials aconseguits durant gairebé dos segles de lluites obreres i camperoles.
El pitjor de tot, es que el sistema ens ha fet creure a totes les capes i estrats socials que érem classe mitjana, i com a tal podíem consumir sense cap mena de recança, sense límits, amb crèdits barats i tous que et permeten tirar de beta, sense cap preocupació. Hipoteques atorgades a cinquanta anys, més o menys com es va fer al Japó als anys vuitanta: a cent anys!
Altres fets estranys que em porten a pensar, és com destriar a la gent. Hi ha gent que diu què és de dretes, però no suporta que hi hagi injustícia social.
És la diferència que hi ha entre la dreta clàssica, conservadora i catòlica que considera que ha de fer un reequilibri social però no entesa com almoina, sinó com a compensació social. (estenent la mà allà on l'estat no hi vol arribar, ja que se'ls gasta llogant tancs Leopard, o avions de combat Eurofighters...). Aquesta dreta és diferent és diferent de la que veig que governa l'Estat.
L'Estat, de Madrid es governat per una oligarquia, una massa de polítics, fills i néts de polítics (i militars, naturalment). Que d'un temps ençà aprofiten els intruments dels que disposen per a obtenir lucre personal, per a obtenir uns luxes i prevendes -cas de Rato recolocat a Telefònica (abans SEPI/INI) i el fet curiós és que Alierta fou instaurat en el càrrec pel mateix Rato) ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada