diumenge, 13 de desembre del 2009

Una fondue borguinyona

Ahir va ser la segona fondue de la meva vida; la primera la típica, de formatge; però ahir va ser de carn de bou amb un reguitzell de salses per anar provant (mostassa de Dijon, salsa verda, salsa de pebres...)

Donat que hi havia més d'una persona que treballava o havia volgut anar a veure el futbol (el derbi amb els pericos), vàrem començar amb més d'una hora de retard, bufa! una hora, sort què havíem de ser puntuals i a més acabar d'hora...

Un cop enllestit el bec per escalfar l'oli, la carn tallada i els dotze partíceps ja asseguts a la taula i mentre esperàvem, jo vaig procedir a obrir el vi que havia dut de casa (un Sangre de Toro del 1988, punyeta i diuen que els vins negres del Penedès no tenen cos i que els vins catalans només són bons els blancs, els escumosos, els d'agulla i els negres del Priorat); la primera ampolla de vi va caure; i quatre més al darrere!

En acabar una de les sorpreses de la vesprada, uns amics de Stepháne, vingueren; tres nois d'ací i una noia francesa...
Les converses eren d'allò mes surrealistes, eren converses paral·leles; converses sense cap tipus de lògica... els uns un diàleg; els altres posant música del mòbil, fent música amb les mans (al més estil tribal aborigen)...
I una conversa mig interessant sobre el desenvolupament del tercer món... Dues hores més tard i uns quants rafs més pels altres (jo un Burret), varem anar desfilant.
Ja eren les quatre del matí i els uns anaren cap a casa, els altres de festa i jo i tres més ens en vàrem anar al Bingo; com sempre jugo dos o tres cartrons, em bec una cervesa i miro com els altres s'estressen; veig com per sota les taules es passen "farlopa" i em quedo indiferent, ja que tota aquesta merda no va amb mi...

Seguia mirant i vaig decidir prendre com es diuen aquells "las de villadiego"; taxi i a dormir que el rellotge marcava insistentment les 6 del matí (no sabia si esmorzar o no però vaig preferir anar al llit amb la digestió de bou).
Llevat a les onze, he esmorzat, he enviat un sms i he tornat a planxar l'orella a "l'oreller"... fins a les 3 dinar i altre cop a planxar l'orella... Ja no tinc edat per tanta festa!
I ara comprenc perquè la gent usa cocaïna o altres substàncies per aguantar. El cos té un límit i la gent ens el saltem, però cadascun reacciona d'una manera; els uns prefereixen aguantar falsament una situació, d'altres prenem el llit i fins que el cos digui prou!

Bonic dinar, bonica vesprada i un cap de setmana evaporat... maleït sia!

2 comentaris:

  1. Vosté pel que sembla no ha fet gaire vida social, malgrat la seua joventut.Ningú beu ja "Sangre de Toro" podent trobar priorats sublims. Provi un dia el "Vall-llach". Clar que si acabeu la festa en un bingo... per bufats que aneu això Al.là no us ho perdonarà.Sempre hi ha el "Luz de Gas" o racons semblants, on hi trobareu carn jove i no massegada. De cocaine també, però de millor qualitat i mes ben aprofitada. PS Quan us tindré ensenyat us casareu amb una españolota i no haurà servit per res. Apa, salut i no rondineu tant...

    ResponElimina
  2. Fantàstica conversa per una nit de dissapte, amb el Barça humiliant l'Ejpañol, visperes de votacons independentistes i tots bufats. El desenvolupament del tercer món! Em recorda un Cap d'any al Tirsa (privat) on un escenògraf famós i dos politics sociates em varen donar la nit parlant de plusvalues i dialèctica marxista. Vaig jurar a en Tirvio que era una pèsima entrada d'any. I així va ser...
    (Però no haviem quedat que l'Hospi ja és el tercer món?) Hi havia alguna dona interessant o tots eren indigenes i gavatxos jacobins?
    Us adoneu quin instint el meu? Lo gat escaldat...

    ResponElimina