Realment me n'adono que a mesura que passen els anys em faig més conscient i també la parentela, ja que ja no som tants a taula (pel fet propi de la vida i de la mort), i les grans fartaneres van minvant.
Però tot i això podría esmentar la d'ahir dia de Nadal:
entremesos (minsos però; alguna llauna d'escopinyes i cloïsses), sopa de galets (sense carn d'olla), canalons, pollastre de pagès farcit fet al forn, carn a la brasa, pinya, torrons, neules i cafès...
Una sobretaula digna dels germans Marx, donat que tant el pare com l'oncle, ambdós sordegen.... I com en el joc del telèfon: (per ací m'han preguntat i per allà m'han respost...).
Realment tenir un diàleg és prou complex però ja hi estic avesat, és digne de veure de vegades, sobretot quan els explico alguna de les animalades que m'havien passat mentre treballava al bar.
Des de la troballa de roba interior masculina darrere la Felipa, fins a una parella que havien vingut a prendres un cafè i ell acabà amb els pantalons als turmells i gairebé enxampats en plena feina...
D'altra banda també sembla una broma però és la realitat, ja que el pare ha amenaçat en agafar ell les regnes del bar. Quan ja estava a l'empresa més gran de l'estat (jubilat) ara diu que vol agafar altra vegada la feina...
Suposo que (i ho faig de cor perquè ho sento com a propi) se n'ha adonat que més enllà de la confiança per gestionar un negoci, se n'ha adonat que sóc obstinat i quan cal posar-hi hores, n'hi poso...
Si n'hi hagués posat tantes a l'estudi, ara ja hauria opositat a jutge!
Però tot i això podría esmentar la d'ahir dia de Nadal:
entremesos (minsos però; alguna llauna d'escopinyes i cloïsses), sopa de galets (sense carn d'olla), canalons, pollastre de pagès farcit fet al forn, carn a la brasa, pinya, torrons, neules i cafès...
Una sobretaula digna dels germans Marx, donat que tant el pare com l'oncle, ambdós sordegen.... I com en el joc del telèfon: (per ací m'han preguntat i per allà m'han respost...).
Realment tenir un diàleg és prou complex però ja hi estic avesat, és digne de veure de vegades, sobretot quan els explico alguna de les animalades que m'havien passat mentre treballava al bar.
Des de la troballa de roba interior masculina darrere la Felipa, fins a una parella que havien vingut a prendres un cafè i ell acabà amb els pantalons als turmells i gairebé enxampats en plena feina...
D'altra banda també sembla una broma però és la realitat, ja que el pare ha amenaçat en agafar ell les regnes del bar. Quan ja estava a l'empresa més gran de l'estat (jubilat) ara diu que vol agafar altra vegada la feina...
Suposo que (i ho faig de cor perquè ho sento com a propi) se n'ha adonat que més enllà de la confiança per gestionar un negoci, se n'ha adonat que sóc obstinat i quan cal posar-hi hores, n'hi poso...
Si n'hi hagués posat tantes a l'estudi, ara ja hauria opositat a jutge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada