De vegades, les coses han de ser transparents com una gota d'aigua, i de vegades m'han dit els amics sobretot que no cal dir tota la veritat, només cal amagar-la, ja que sempre acaba apareixent.
És curiós, diuen els homes que normalment no cal ser tant nítid i transparent en aquesta vida, ja que cada vegada que ho fas l'aura intel·lectual, el personatge forjat de veritats, però no com a punys sinó veritats menudes i mitges veritats sense ser mentides permeten que els altres et vegin com una persona digna de conèixer...
Des de que tinc majoria d'edat gairebé mai he amagat res d'important (i si ho he fet, ha estat més per oblit que per mala fe)... Algun jorn de festa així una mica esbojarrat com la inauguració del CI de Figueres (La Volta, amb una valenta torradora... i jo telefonant a casa perquè no arribaria a sopar!!!) O algun acte amb l'associació universitària...
Realment sóc poc donat a fer-me l'interessant, en cap dels sentits; intento ser planer i quan parlo amb algú no ho faig des del coneixement, no ho faig com a estudiant de dret...
Ho faig com a administratiu, com a peó d'aquest joc. En cap cas pretenc ser res més, ja que el tauler d'escacs comporta que algú es la torre, el cavall, l'àlfil... però jo només vull ser el peó.
Sempre he vist que a tot arreu hi ha gent que vol pujar, ascendir a un graó més alt; perquè per subjugar al de sota? Per tenir millors vistes?
Si algun cop els de sota deixessin de fer el que fan, el privilegiat de dalt perdria qualsevol oportunitat de seguir gaudint aqueixes vistes meravelloses...
És curiós, diuen els homes que normalment no cal ser tant nítid i transparent en aquesta vida, ja que cada vegada que ho fas l'aura intel·lectual, el personatge forjat de veritats, però no com a punys sinó veritats menudes i mitges veritats sense ser mentides permeten que els altres et vegin com una persona digna de conèixer...
Des de que tinc majoria d'edat gairebé mai he amagat res d'important (i si ho he fet, ha estat més per oblit que per mala fe)... Algun jorn de festa així una mica esbojarrat com la inauguració del CI de Figueres (La Volta, amb una valenta torradora... i jo telefonant a casa perquè no arribaria a sopar!!!) O algun acte amb l'associació universitària...
Realment sóc poc donat a fer-me l'interessant, en cap dels sentits; intento ser planer i quan parlo amb algú no ho faig des del coneixement, no ho faig com a estudiant de dret...
Ho faig com a administratiu, com a peó d'aquest joc. En cap cas pretenc ser res més, ja que el tauler d'escacs comporta que algú es la torre, el cavall, l'àlfil... però jo només vull ser el peó.
Sempre he vist que a tot arreu hi ha gent que vol pujar, ascendir a un graó més alt; perquè per subjugar al de sota? Per tenir millors vistes?
Si algun cop els de sota deixessin de fer el que fan, el privilegiat de dalt perdria qualsevol oportunitat de seguir gaudint aqueixes vistes meravelloses...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada