Ahir vaig parlar amb en Paco...

En Paco va ser client del bar on treballava jo, i me'l vaig trobar ahir pel carrer...
Em va preguntar que com m'anava tot, i li vaig dir que ja podia veure'm...
-Sí, ja et veig, però has fet alguna cosa interessant? Has anat de festa? Has anat a visitar lumis?

La meva resposta com sempre i amb tothom sincera: -no, no he fet res de tot això!, he anat a la facultat a estudiar, a finalitzar els estudis...
-I quina alegria li dones al cos?
-La tranquil·litat de no tenir angoixa ara que se m'acosten els exàmens...
-Em sembla que estàs perdent el temps de lleure inútilment. Hauries de fer coses, de sortir fins i tot de trencar aquesta espècie de cuirassa que portes que no li permets al cos desfassar-se...

I vaig estar pensant una bona estona, recordo quan de menut feia esport els dissabtes fins als 12 anys, natació entre setmana... i ho vaig deixar estar tot...

Amb quinze anys els dissabtes al matí, acompanyava a la meva mare al mercat, ja que a la meva àvia li costava d'anar-hi.
Als setze, ja hi anava jo sol i fins que va finar l'any 1999. Amb la majoria d'edat vaig entrar a l'Apocalipse al c. Lepant, va ser la meva primera discoteca... i no em va fer massa il·lusió.
I quan marxava de festa, l'endemà a les deu del matí com a tard (alguna vegada fins a les onze), el pare em telefonava i em deia que ja era hora de llevar-me per treballar al bar...

Em vaig responsabilitzar mitjanament del meu avi quan ell es quedà vidu, a partir de gener de 2000, quan jo ja havia gairebé arribat al quart de segle i ell en feia 91. Amb ell ens vam fer companyia mútua fins que finà amb 96 anys...

I quan vaig acabar responsabilitats alienes me'n vaig cercar de pròpies, una feina esclava que entrava havent dinat i sortia a mitjanit...
Ara ja no tinc cap lligam amb res ni amb ningú. Excepte els meus estudis...