In-komunikazioa és un tema d'en Fermín Muguruza aquell qui pels vuitanta era membre de "Kortatu" i posteriorment de "Negu Gorriak"
http://www.youtube.com/watch?v=wWG-SLzBvnY
i segueixo veient que tot i que no entenc res d'euscar la ment em fa flaixos i em porta per camins inhòspits i plens de dubtes, si ja podeu imaginar-vos què fa la ment perquè tots en tenim una i més o menys la fem servir (de vegades).
Vinc a referir-me el fet de la comunicació, sembla senzill però de vegades no ho és. Jo per exemple sóc una persona avesada al tracte directe, ja que la família havia tingut durant més de quaranta anys un negoci. He après a controlar sentiments i a empassar-me l'orgull (i com que el gust era horrorós un cacaolat o un vichy després d'haver-ho fet suavitzava la digestió).
Em costa molt comunicar-me per telèfon, tot i ser una cosa gairebé instantània i gairebé presencial, i per això he dit a una (espero que la pugui anomenar així) amiga que no em telefoni, que m'envïi correus electrònics.
Però és complex ja que a ella no li agrada escriure correus ja que ho troba distant (i segurament impersonal), de manera que ni a mi m'agrada parlar per telèfon ni a ella escriure correus electrònics... per aquesta raó vull desitjar-li bon any i bones festes, ja que no ens veurem per la facultat; i crec que provarem altres formes de comunicació: jo li deixaré molletes de pa i ella em farà senyals de fum...
Bromes a banda, es curiós com la incomunicació permet de fer bromes, i fins i tot causar algun maldecap (i ara parlo a nivell familiar amb la part política de la família)...
Realment desconec si un excés de mitjans per la comunicació no fa alterar-ne els límits lògics, donat que avui en dia tothom va amb els mòbils, telèfons fixos, internet, intranet, webcams... Tenim totes les eines disponibles al nostre abast; però malgrat tot, no sempre són el mitjà per comunicar-se; tenim els mitjans però no sabem com expressar-nos.
I per aquesta raó una altra cançó clou aquesta història: Se Telefonando, cantada per la Mina
http://www.youtube.com/watch?v=wWG-SLzBvnY
i segueixo veient que tot i que no entenc res d'euscar la ment em fa flaixos i em porta per camins inhòspits i plens de dubtes, si ja podeu imaginar-vos què fa la ment perquè tots en tenim una i més o menys la fem servir (de vegades).
Vinc a referir-me el fet de la comunicació, sembla senzill però de vegades no ho és. Jo per exemple sóc una persona avesada al tracte directe, ja que la família havia tingut durant més de quaranta anys un negoci. He après a controlar sentiments i a empassar-me l'orgull (i com que el gust era horrorós un cacaolat o un vichy després d'haver-ho fet suavitzava la digestió).
Em costa molt comunicar-me per telèfon, tot i ser una cosa gairebé instantània i gairebé presencial, i per això he dit a una (espero que la pugui anomenar així) amiga que no em telefoni, que m'envïi correus electrònics.
Però és complex ja que a ella no li agrada escriure correus ja que ho troba distant (i segurament impersonal), de manera que ni a mi m'agrada parlar per telèfon ni a ella escriure correus electrònics... per aquesta raó vull desitjar-li bon any i bones festes, ja que no ens veurem per la facultat; i crec que provarem altres formes de comunicació: jo li deixaré molletes de pa i ella em farà senyals de fum...
Bromes a banda, es curiós com la incomunicació permet de fer bromes, i fins i tot causar algun maldecap (i ara parlo a nivell familiar amb la part política de la família)...
Realment desconec si un excés de mitjans per la comunicació no fa alterar-ne els límits lògics, donat que avui en dia tothom va amb els mòbils, telèfons fixos, internet, intranet, webcams... Tenim totes les eines disponibles al nostre abast; però malgrat tot, no sempre són el mitjà per comunicar-se; tenim els mitjans però no sabem com expressar-nos.
I per aquesta raó una altra cançó clou aquesta història: Se Telefonando, cantada per la Mina
o la versió més francesa amb la Françoise Hardy...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada