Suposo que Espanya té aquestes coses estranyes, coses que seguidament explicaré.
Jo des de menut he tingut curiositat per l'economia, no sé ben bé el perquè (cal tenir en compte que a la carrera he fet força assignatures relacionades amb el món mercantil: industrial/intel·lectual/mercats de capital...) el meu enteniment en afers econòmics feia que tingués discussions sobre funcionaments empresarials (un afer avorrit per parlar en un bloc però que hi farem).
Potser també em vaig quedar atrapat en la manera com havia fet la fortuna en Francesc Cambó (i la CHADE) o de com s'havien pagat favors amb molts de morts en guerres colonials espanyoles per protegir unes mines propietat del Marquès de Comillas, el Comte de Güell i el Comte de Romanones (que originà la Setmana Tràgica), o fins i tot com el banquer de Franco, Juan March havia fet fortuna amb l'adquisició de la Barcelona Traction and Power: "La Canadenca"
Realment veig com Spain it's different... i esgranaré el que vull dir amb un seguit de persones que ara us esmento:
Joan Rosell Lastortras:
Es curiós segons el seu propi currículum va treballar com a director general durant nou anys d'una empresa de joguines. A partir d'aquell moment començà la seva escalada meteòrica cap a llocs de responsabilitat promoguts per antics falangistes (Rodolfo Martin Villa), entrant al Consell d'administració d'enher (fusionada a cop de decret amb ENDESA). Instal·lat en múltiples consells d'administració i des d'aleshores president de Foment del treball...
Un altre personatge va ser José Maria Cuevas, que fou president de la CEOE... membre del consell d'administració d'una paperera i representant dels empresaris des del 1977, també va ser instal·lat dalt de la patronal espanyola a dit...
Finalment el president actual de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán; president d'Air Comet, Grup Marsans, d'IFEMA (fira de Madrid)...
Aquesta empresa s'ha declarat en concurs de creditors, però té un l'afegitó; que el president de la patronal mantenia l'empresa i els treballadors feia més de sis mesos que no cobraven les nòmines).
Si ets considerat empresari per pertànyer a un Consell d'Administració, el Millet n'era representant en més de 20 consells, i per tant també podríem considerar-lo empresari.
I quan acabi el mandat aquest tal Díaz Ferran, el president de la CEOE serà el seu cunyat.
M'encanta el nepotisme ibèric. Si l'empresa espanyola funciona d'aquesta manera; la crisi durarà més de quaranta anys (com la travessa del desert del poble d'Israel...)...
D'altra banda ara entenc perquè als EUA la banca, intervinguda per l'estat, i limitada en les remuneracions dels seus executius estant tornant els diners, per poder cobrar els sous sense límit salarial...
Jo des de menut he tingut curiositat per l'economia, no sé ben bé el perquè (cal tenir en compte que a la carrera he fet força assignatures relacionades amb el món mercantil: industrial/intel·lectual/mercats de capital...) el meu enteniment en afers econòmics feia que tingués discussions sobre funcionaments empresarials (un afer avorrit per parlar en un bloc però que hi farem).
Potser també em vaig quedar atrapat en la manera com havia fet la fortuna en Francesc Cambó (i la CHADE) o de com s'havien pagat favors amb molts de morts en guerres colonials espanyoles per protegir unes mines propietat del Marquès de Comillas, el Comte de Güell i el Comte de Romanones (que originà la Setmana Tràgica), o fins i tot com el banquer de Franco, Juan March havia fet fortuna amb l'adquisició de la Barcelona Traction and Power: "La Canadenca"
Realment veig com Spain it's different... i esgranaré el que vull dir amb un seguit de persones que ara us esmento:
Joan Rosell Lastortras:
Es curiós segons el seu propi currículum va treballar com a director general durant nou anys d'una empresa de joguines. A partir d'aquell moment començà la seva escalada meteòrica cap a llocs de responsabilitat promoguts per antics falangistes (Rodolfo Martin Villa), entrant al Consell d'administració d'enher (fusionada a cop de decret amb ENDESA). Instal·lat en múltiples consells d'administració i des d'aleshores president de Foment del treball...
Un altre personatge va ser José Maria Cuevas, que fou president de la CEOE... membre del consell d'administració d'una paperera i representant dels empresaris des del 1977, també va ser instal·lat dalt de la patronal espanyola a dit...
Finalment el president actual de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán; president d'Air Comet, Grup Marsans, d'IFEMA (fira de Madrid)...
Aquesta empresa s'ha declarat en concurs de creditors, però té un l'afegitó; que el president de la patronal mantenia l'empresa i els treballadors feia més de sis mesos que no cobraven les nòmines).
Si ets considerat empresari per pertànyer a un Consell d'Administració, el Millet n'era representant en més de 20 consells, i per tant també podríem considerar-lo empresari.
I quan acabi el mandat aquest tal Díaz Ferran, el president de la CEOE serà el seu cunyat.
M'encanta el nepotisme ibèric. Si l'empresa espanyola funciona d'aquesta manera; la crisi durarà més de quaranta anys (com la travessa del desert del poble d'Israel...)...
D'altra banda ara entenc perquè als EUA la banca, intervinguda per l'estat, i limitada en les remuneracions dels seus executius estant tornant els diners, per poder cobrar els sous sense límit salarial...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada