dijous, 10 de desembre del 2009

El cel protector (pel meu amic Otger)

No em pregunteu el nom* perquè no el recordo, però és veu que algun sant baró es va dedicar a ordenar tota la jerarquia angelical que pobla el paradís. Des d'arcàngels, serafins, querubins, àngels d'anar fent i que sé jo. Un munt d'éssers amb ales que no toquen de peus a terra. Poca feina tenia l'home, i molta imaginació...

Trobo que si aquest sant baró provés de fer-ho amb la immensa conhort de funcionaris, tant estatals com els de casa, li caldria més d'una bona pipa de kiff ben carregada per treure'n l'entrellat. I tots cobren bons sous i molts fan feines repetides que ja ha fet un altre, d'altres fan veure que hi són i tot això. Innombrables éssers volàtils, columna vertebral de l'administració i de votants captius.

Òbviament a aquestes esferes divines no hi arriba cap crisi, doncs tenen assegurat estar empleats sense por que els acomiadin. Cobren regularment I poden consumir, que sense consum no remuntarem la crisi ens diuen, i quatre milions i mig d'aturats no compren més que al dia a dia. Tot justet.

Vet aquí el perquè el nostre Govern, de manera sàvia i previsora, ha augmentat el nombre de funcionaris en vuitanta mil ciutadans amb possibles. D'això en dic jo tenir previsió, sentit d'Estat i vista llarga per un futur que promet tenir la resta d'aquesta petita nació de braços creuats i badant boca.

No, no és cap crítica, és simplement enveja, cobejança i mala llet per no haver triat una professió tant segura com la de funcionari. Sortosament podrem donar les gràcies a aquesta brava legió si en sortim... Angelets meus !

Però penso que d'aquesta no ens en salva ni en Doraemon.

* Em diu l'Altre que podria ser Dionisos Aeropàgita. Ja veus...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada