dimecres, 16 de desembre del 2009

I canviarem els senyals de fum per la tècnica de Bell

I me n'adono que realment estem posant els fonaments cap a una amistat.
Ens expliquem mínimament els problemes i parlem de les coses de manera distesa...
Principalment ens preocupem per la feina, i encara espero de rebre la famosa crítica que em va prometre...

Em diu que sóc impacient, perquè no em vol dir res sobre la proposta, no em diu qui és la persona que jo conec que havia estudiat a la facultat...

De vegades sóc una mica obtús, si ja sé què sembla estrany; però ho sóc.
Ahir mateix hi hagué un creuament de sms de difícil solució; d'una banda calia posar-nos d'acord en accedir a la base de dades jurídica i obtenir una sentència... de l'altra entendre'ns per sms

I com a una persona llega en informàtica li dones indicacions per sms o per telèfon?
Ni tinc tant saldo, ni tinc tanta paciència (crec vaja) i com que no ens entenguérem vaig personar-me a la facultat...

En tornar cap a casa, m'havia deixat les targetes i em pagà el viatge... (jo li he retornat l'ajut, i li'n dono les gràcies públicament)...
Ara bé, hauré d'esperar a després dels exàmens, per conèixer les seves crítiques... hauré pogut suar els torrons i tot quan finalment em digui alguna cosa!
Realment em recorda l'ham que tota telenovel·la té per mantenir-te captiu i esperant a una nova escena, a un nou capítol...

"Ja en parlarem quan puguem", "més endavant", "després d'exàmens de gener"... Tant greu és?

Com digué al final de tot en Rick a Casablanca: "penso Louis que aquest és el principi d'una gran amistat"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada