dilluns, 30 de novembre del 2009

José Mújica "Pepe"

Vaig adonar-me'n l'altre dia que hi ha polítics que no són d'aquest país, i en canvi formen part a partir d'ara del meu imaginari col·lectiu.

Són persones, a banda de polítics, són gent compromesa que a hores d'ara ja no crec que existeixin.
Escoltant aquest antic guerriller Tupamaru me n'adono que no sóm un país, quan parlem d'eleccions no sento un discurs de país sinó de capelletes de cada partit polític (avui mateix el batlle de Lleida refusant la sol·licitud que vol fer el poble del referendum, parlant encara de l'encaix autonòmic i de l'esperança federalista; en comptes d'intentar entendre el poble).
I en canvi en "Pepe" deia coses com aquestes:

"Però no es hora de discursos programàtics estimat poble (...) es multiplica el compromís, visca l'alegria, visca l'esperança, visca el compromís (...)
(...) Tot això és transitori, el que és permanent sou vosaltres, éssers anònims, omnipotents, i ai las! d'aquells que es pensen que el poder està a dalt i no se n'adonen que el poder és dins del cor de les grans masses. Gràcies m'ha costat una vida d'aprendre-ho! (...) Ens equivocarem, ens equivocarem però estarem sempre junts en les hores de dolor!

http://www.youtube.com/watch?v=49rsDDPBUpc


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada