Són apreciacions estranyes?

M'agradaria de conèixer prou coses com per a poder ser interessant i tenir prou conversa amb gent de tot tipus, classes i estrats; però me n'adono que em faig gran i això no ho trasllado a les amistats més joves.
Les meves coneixences per edat m'han permès de descobrir un cràpula francès amant de belles dones i millors intèrprets d'una música embafadora; però melòdica, equilibrada i rítmica: amb Brassens, Gainsbourg, Gall, Hardy, Laforêt...
Per la banda familiar em parlaven de la Cinquetti, del Celentano, del Di Bari...
La meva mare més moderna em féu descobrir la Dalida, la Carrá, els Abba...

Pel pare boleros diversos dels Panchos, per l'avi l'Ella Fitzgerald i el Louis Armstrong en la interpretació de Porgy and Bess de Gershwin, per l'àvia en Gardel i els seus tangos, la tieta música popular des dels Acordionistes d’Arsèguel fins a Havaneres i música clàssica, El trencanous, Les quatre estacions, Dvořák i Txaikovsky.
Per la germana música desclassificada que va des del jazz francès del Django Reinhardt fins a la música Klezmer...

Recordo també quan de menut veia les mil i una pel·lícules, des de la “Núvia vestia de negre”, fins a "Vértigo"; des dels germans Marx a l'Oest fins a "París bien vale una moza"...
Realment veig que a hores d'ara no tinc nexes comuns amb les generacions que em segueixen.
Sóc predecessor d'un seguit de gent que no sap què és "El Valle secreto", no ha vist "Filiprim" i tampoc no s'ha emocionat amb el comiat del "Capità Harlock" (i pensar que jo em sé la lletra i tot!)
D'acord que jo m'he cultivat d'una manera heterogènia i desordenada...
Com deia Ramon Muntaner a Cançó de Carrer... "la televisió que ofega la paraula", ha estat en gran la meva companya i potser per això he pogut veure obres mestres americanes de Ford, Lang, Wilder amb Keaton, Lloyd, Tracy...; Franceses de Clair, Leconte, Truffaut amb Deneuve, Rochefort, Renaud...; Italianes de De Sicca, Pasolini, Bertolucci, amb Gassman, Mastroianni, Toto, Loren...