Retornant a la Catalunya alta, la Catalunya on nasqué Guifré el Pilós, la Catalunya que anomenem del Nord i no ens volem adonar, però si ells són el bressol, nosaltres som la Catalunya Nova.
Aquest bocí retallat de la Catalunya Nova; en un tractat signat a l'Illa dels Faisans situada entre Hendaia i Irun; on dos estranys: el rei de les espanyes i el de França decidiren el destí dels Catalans, tant dels del Nord com dels del Sud.
Aquest diumenge celebrem els 350 anys d'aquesta maleïda decisió, i recordem amb nostàlgia els homes que han vessat la sang per aquesta terra (independentment del seu origen, la seva estima al país els honora, podríem pensar en Francesc Candel del qui aviat serà l'aniversari del seu obituari (el dia 23), en el seu llibre "Els altres catalans".
Recordem però avui en Josep de Trinxeria, pagès i lluitador contra França; recordem els Angelets de la Terra, recordem tots els lluitadors d'una causa entre llàgrimes de tristesa i de ràbia després de 350 anys.
Hem de tenir amunt els cors i l'ànima encesa ... mentre galta avall ens rodolin algunes llàgrimes purificadores perquè més enllà de les paraules ha de quedar l'esperit, l'essència, l'esperança i sobretot la resistència.
Joiós de poder veure el bressol del meu país, aquest dissabte els recordarem i per uns moments esborrarem les fronteres, esborrarem els tractats i ho farem perquè mai el temps ha jugat tant en contra nostre com avui ho fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada