Me n'adono observant la facultat les grans tendències de moda "tardor hivern". Veig com vesteixen diferent al matí de la tarda, veig com de vegades sembla que uns s'abillin per demostrar el seu poder econòmic (moneders, sabates, pantalons, ulleres; tot de marques com Chanel, LVMH, DKNY, CK...) i d'altres per la tarda es disfressen de treballadors estressats; de passants d'advocat que estan tant atabalats per la feina i que ni tant sols tenen ànims de preocupar-se massa de com es vesteixen sinó de treure's les assignatures. Alguns dels que venen a la tarda, com que al matí tenen feines d'administratives, vénen a fer classe amb la mateixa roba de la feina, ells i elles van vestits de roba furtada als pingüins...
I a hores d'ara recordo com Truffaut retratava els personatges en algunes de les seves pel·lícules, recordo l'Antoine Doinel als Quatre-cents Cops (Les Quatre Cents Coups, 1959) i de com va evolucionant respecte a cada film, i recordo la primera de finals dels cinquanta, i la roba que vestia ell i la seva mare -sense ser neorealista veus una societat que viu i vesteix molt diferent de la d'avui en dia- (i de com en un estudi malviuen, com ell descobreix a la seva mare amb un altre home en un dia de campana... ).
En aquests jorns de malles i minifaldilles que farien perdre el cap a qualsevol home recte -com jo-, vestimentes que em fan sentir desemparat sinó fos que tinc la ment ben moblada i només se m'escapa la voluntat amb la mirada que ressegueix el patronatge del teixit... Em ve a la ment un altre film de Truffaut, "L'home que estimava les dones" ("L'homme qui aimait les femmes", 1977), on el seu protagonista Charles Denner decideix d'escriure un llibre explicant la seva relació amb les dones i fa una cita aproximada, on diu: "em diuen si estic content per veure les faldilles tant curtes i la meva resposta és clara, no n'estic, perquè sé del cert que tornaran a baixar".
I a hores d'ara recordo com Truffaut retratava els personatges en algunes de les seves pel·lícules, recordo l'Antoine Doinel als Quatre-cents Cops (Les Quatre Cents Coups, 1959) i de com va evolucionant respecte a cada film, i recordo la primera de finals dels cinquanta, i la roba que vestia ell i la seva mare -sense ser neorealista veus una societat que viu i vesteix molt diferent de la d'avui en dia- (i de com en un estudi malviuen, com ell descobreix a la seva mare amb un altre home en un dia de campana... ).
En aquests jorns de malles i minifaldilles que farien perdre el cap a qualsevol home recte -com jo-, vestimentes que em fan sentir desemparat sinó fos que tinc la ment ben moblada i només se m'escapa la voluntat amb la mirada que ressegueix el patronatge del teixit... Em ve a la ment un altre film de Truffaut, "L'home que estimava les dones" ("L'homme qui aimait les femmes", 1977), on el seu protagonista Charles Denner decideix d'escriure un llibre explicant la seva relació amb les dones i fa una cita aproximada, on diu: "em diuen si estic content per veure les faldilles tant curtes i la meva resposta és clara, no n'estic, perquè sé del cert que tornaran a baixar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada