Jo intentava animar-la i suavitzar-la, dient-li que no està tot perdut, que sota aquesta capa densa i somorta hi ha alguna cosa que es belluga (com de sota es belluguen les llavors que germinaran esclatant i donant fruit). Ella deia que havia deixat el seu company i se n'anava a viure a l'eixample dret ja que estava tipa de "machupichus", terme que ja no m'era desconegut ja que una amiga me'l va fer conèixer. (potser mirant-m'ho fredament per mi són iguals en el tarannà aquell migrat de Polònia, Perú o de la resta de les Espanyes, que no ha volgut adaptar-se a l'essència i el tarannà de Catalunya; però no per aquesta raó tampoc els he de menystenir).
I seguia explicant que si havia deixat el company, que ...
Que necessitava mig gram de cocaïna i l'endemà com nova!!! Què on podia trobar material per fer-se dues clenxes...
A partir d'ací degenerà tant que la dona va caure a terra i tot; i anava repetint: "ets molt bon tiu", "vaig anar a viure a la plana de Vic i em vaig follar a tots els homes que vaig voler"...
Sort, que el dia va acabar a les cinc del matí i em vaig desempallegar d'ella fent veure que l'acompanyava a dins de l'after (havent-hi anat una vegada ja en vaig tenir prou, i com es diu: vaig marxar a la francesa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada