Es curiós, però me n'adono que no estic gaire fi. Darrerament el meu estat d'ànims no només es variant, sinó que em sento aplacat, i ofuscat i d'altres moments xiroi i alegre (gairebé com el cor que fa salts i estirabots).
He deixat la feina per raons acadèmiques, he retornat a la rutina però de manera diferent, ara em sento obligat de retornar cada dia a classe; he retrobat dins de la facultat els professors de cada any, he retornat a l'estudi (i a retrobar també antics alumnes de pràctiques de teoria i amb qui ara tinc la sort de compartir assignatures, a tall d'exemple vaig començar malament amb una d'aquestes persones, però crec que vaig pel bon camí. He assolit amb ella un "entente cordiale" i en la mesura del possible ens ajudem.
Però també no sé realment què estic patint, ja que darrerament la tensió que segurament tenia acumulada s'està abocant tranquil·lament a cada jorn que passa.
Tinc la plorera fàcil, potser massa i tot, i crec que si la pantalla fos un d'aquells papers que omplo amb la meva estilogràfica la tinta estaria tota moguda.
I no sé perquè però estic tou, uns exemples senzill: en l'escrit del viatge cap al Nord, els ulls se m'ompliren de llàgrimes, de la mateixa manera que durant al viatge amb en Sergi que mentre pilotava (pobre havia de consolar-me, ja que semblava una Magdalena, però no en sé el perquè). Fins i tot ahir vaig rebre un mail que no li vaig donar importància, era el d'un cosí "valencià" que viu a Lleida i em va enviar un extracte del programa: "El davantal", dirigit per en Jordi Basté, del dia 30 d'octubre...
I com per art de màgia les llàgrimes altre cop brollaren dels meus ulls, com si fossin dos deus d'aigua que no podia aturar (i tampoc és que el comentari sigui massa emotiu)...
Però és així, no sé què he de fer... Em sento desconsolat, sol i perdut...
Ostres tu!, quin panorama! (espero millorar el meu estat anímic)...
(per si el voleu sentir us en deixo l'enllaç: http://rac1.org/elmon/categories/diarios/el-davantal/
Això que et passa, llàgrima fàcil, alts i baixos d'humor, cansament i ment dispersa són simptomes que hi ha una depre que ronda. Dir-te que vagis al metge, coneixente, és inutil. Però t'asseguro que val la pena. Sortir d'una depre és costòs, i molt complicat, capricornius dels collons.! Salam.
ResponElimina