A hores d'ara recordo tranquil com el dijous dinàrem en Joan, en Sergi i un servidor... i els temes que tractarem, des del desgovern a tots nivells del país, començant per la universitat; fins a temes habituals (si Maria, de dones; vam parlar de dones!)...
És curiós com canvien els punts de vista de les persones en el transcurs d'uns dies, i de com els homes malinterpretem petits o grans detalls que de vegades són més senzills del que hom ha de pensar.
Tots els detalls els petits i els grans ja sigui en la interpretació de vegades comporten error (potser pel propi anhel de que no sigui així, encara no ho sé; i per això em seguiré analitzant).
I malgrat tot n'he extret una gran conclusió: puc estar realment la tranquil pel fet d'haver fet les coses de manera adequada, i això em permet caminar amb la cara ben alta i la consciència en pau. Realment en alguns moments d'aquesta vida he de comprendre que m'estic fent gran, i ara començo a adonar-me'n que les coses no són com creia que eren.
Estic sortint de la bombolla on estava i des d'on em mirava el circ amb les feres, veia la gent com aquell conjunt de persones que anaven i venien (recordant aproximadament El tercer Home: "mira-te'ls, són com formigues, insignificants al cap i a la fi".
En aquests dos anys de feina he estat al capdavant d'un negoci petit i sacrificat on he après a veure que hi ha molta gent que s'aprofita de la bona fe, però si la seva consciència els ho permet, jo no els perseguiré, tot i que per aquesta raó moltes vegades hagués de compensar particularment el deute!
He après alguna cosa més i en aquest cas també és sobre dones (tema que he esquivat durant molts anys...).
Jo només he col·leccionat carabasses de tots colors i mides, he menjat sopa de carabassa fins i tot quan la típica era la de galets i no he sabut mai massa com tractar les dones; això sí, sempre de forma respectuosa (crec).
Recorro per la meva ment les vegades que havia intentat apropar-m'hi de manera maldestre sempre amb noies a qui coneixia o hi havia tingut un mínim tracte (mmm, l'Elena, la Gemma, l'Elisabeth, l'Anna, l'Angelina, l'Alícia i tu Maria i una completa desconeguda, la repartidora de diaris; el percentatge d'èxit és zero)...
De moltes altres també me n'havia enamorat, fent una espècie d'immersió en la meva bogeria, platònicament les adorava, descrivia el meu suposat amor en petites llibretes on hi escrivia això, i poc temps després, quan la follia desapareixia i tornava a ser jo mateix, lamentava no haver dit res, i mentre ella, marxava emmig d'una cortina de fum...
Realment me n'adono que potser no és culpa d'elles sinó de la meva manca d'iniciativa, o per una manera poc polida de dir les coses. -i malgrat tot segueixo enamorant-me-.
És curiós com canvien els punts de vista de les persones en el transcurs d'uns dies, i de com els homes malinterpretem petits o grans detalls que de vegades són més senzills del que hom ha de pensar.
Tots els detalls els petits i els grans ja sigui en la interpretació de vegades comporten error (potser pel propi anhel de que no sigui així, encara no ho sé; i per això em seguiré analitzant).
I malgrat tot n'he extret una gran conclusió: puc estar realment la tranquil pel fet d'haver fet les coses de manera adequada, i això em permet caminar amb la cara ben alta i la consciència en pau. Realment en alguns moments d'aquesta vida he de comprendre que m'estic fent gran, i ara començo a adonar-me'n que les coses no són com creia que eren.
Estic sortint de la bombolla on estava i des d'on em mirava el circ amb les feres, veia la gent com aquell conjunt de persones que anaven i venien (recordant aproximadament El tercer Home: "mira-te'ls, són com formigues, insignificants al cap i a la fi".
En aquests dos anys de feina he estat al capdavant d'un negoci petit i sacrificat on he après a veure que hi ha molta gent que s'aprofita de la bona fe, però si la seva consciència els ho permet, jo no els perseguiré, tot i que per aquesta raó moltes vegades hagués de compensar particularment el deute!
He après alguna cosa més i en aquest cas també és sobre dones (tema que he esquivat durant molts anys...).
Jo només he col·leccionat carabasses de tots colors i mides, he menjat sopa de carabassa fins i tot quan la típica era la de galets i no he sabut mai massa com tractar les dones; això sí, sempre de forma respectuosa (crec).
Recorro per la meva ment les vegades que havia intentat apropar-m'hi de manera maldestre sempre amb noies a qui coneixia o hi havia tingut un mínim tracte (mmm, l'Elena, la Gemma, l'Elisabeth, l'Anna, l'Angelina, l'Alícia i tu Maria i una completa desconeguda, la repartidora de diaris; el percentatge d'èxit és zero)...
De moltes altres també me n'havia enamorat, fent una espècie d'immersió en la meva bogeria, platònicament les adorava, descrivia el meu suposat amor en petites llibretes on hi escrivia això, i poc temps després, quan la follia desapareixia i tornava a ser jo mateix, lamentava no haver dit res, i mentre ella, marxava emmig d'una cortina de fum...
Realment me n'adono que potser no és culpa d'elles sinó de la meva manca d'iniciativa, o per una manera poc polida de dir les coses. -i malgrat tot segueixo enamorant-me-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada